CONCERT CELEBRACIÓ DEL MIL CENT DEU ANYS DE PARETS DEL VALLÈS

Extraordinària actuació de  CORDES DEL MÓN       .

L’Esglèsia de Sant Esteve de Parets del Vallès presentava el diumenge, dia 12 d’0ctubre de 2014, una notable presència d’amics de la música. Verdaderament l’assistència responia al lema del concert EL SO D’UN POBLE. CORDES DEL MÓN és un  moviment musical amb seu a l’Escola de Música, CEM Mafria Grèver, de Parets del Vallès i dirigida per Ernest Briceño, ànima i ideòleg de l’entitat. Un centre musical, amb una característica molt peculiar: la música és vida. Els tres intèrprets són músics amb un currículum de mèrit i són Ramon Elias, investigador i creador; Marina Serra, violinista i compositora i amb un màster en musicoteràpia; Ricard Vallina, professor de violí i de gralla. El concert presentava una curiositat com eren els instruments. L’organistrum, és un instrument musical, ideat i creat per Ramon Elias, té forma de guitarra i un funcionament parell als “organillos”. Una altra curiositat rauia en els models de violins, de tres cordes, de quatre (el normal), de cinc i de vuit. Una exhibició i una lliçó de la història dels instruments musicals, com també del programa presentat, basat la primera part en el Llibre Vermell de Montserrat, recull de composicions de caire religiós i pertanyents als segle XIV, i amb una segona part de música barroca dels segles XV i XVI. Un concert que arrencava els aplaudiments entusiastes del públic perquè la seva música traslladava a un món de suavitats íntimes i d’esperances plenes de goig i alegria. En la mitja part vaig llegir un poema sobre el tema de l’aniversari, encàrrec del Director del CEM Maria Grèver titolat NO T’ATURIS.

NO T’ATURIS…
Ha complert mil cent deu anys,
gaudeix la juventut eterna,
canta, matins i tardes,
i a les nits somia boniques històries.
Hereua de mil cent deu anys
escolta en la casa del poble i casa de Déu
armonies del temps
veus gravades en capitells de columnes del temple.
Ressó de l’ahir i de l’avui
explica contes i canta el seus amors
a la gent de l’avui i del demà
en els silencis de la nit.
Un avi de mil cent deu anys
embolcalla amb un mantell de notes musicals
sinfonies d’unes bruixes cavalcant escombres,
sinfonies d’uns records
imaginant soldats de centúries romanes,
sinfonies d’un ahir, enyorant
sospirs del moro de la Torre Malla,
sinfonies d’unes guerres mai volgudes,
les músiques només són de pau,
sinfonies d’una història de la gent hereua del mil·leni
que canta pels carrers i places
Parets del Vallés és poble de pau.
Quan la llum de bon matí
truca a la finestra i desitja un bon dia,
omple de llum els ulls de petits i grans
i amb música, literatura, esport i treball
dibuixa un futur il·lusionant.
La llum del sol ha encès el foc del dia,
llurs flames sobre el cel de l’existència
hi dibuixen l’arc de Sant Martí.
Una pluja de treball, cultura i lleure
neteja cada dia el mural artístic de la vila
i Parets, artista de mil cent deu anys
mantè la flama encesa,
alena la il·lusió,
i en cada cor dels seus veins
hi grava les notes musicals del seu camí.
Caminants del mil cent deu anys,
no defalliu, no us atureu,
la pancarta de la meta d’arribada
proclama un destí molt clar,
la vostra meta és l’infinit.