Paisatge
mític de la vida,
amaga
emocions
en la veu
del poeta.
La foscor
acapara colors negres,
avara de
petons de la lluna,
adormida en
estances de l’Eros.
Porta, en el
ventre,
il·lusions
del foc. Són camins,
curulls de
fites mitològiques,
marges
d’herbes remerieres,
de pols i
pedres,
castigadors
dels peus dels pelegrins
nocturs.
Sota llum de les estrelles
somien foscúries
i els ulls
truquen finestres
imaginant
somnis.
La nit,
paisatge
dels follets i de les fades
alena
atletes de la lluna,
que a l’alba
quan el sol desperta
lliuren llur
testimoni a l’horitzó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada