Una nit de bonança esdevinguè una companyia amable i
agradable a l’hora de gaudir del concert de la jove Ariana Abecasis. Un concert
poètic-musical, creació plena d’intimitats i vivències personals, presentat com
si fos en la intimitat entre amics que permet a les trobades donar-els hi un
caire lúdic i casolà. La jove canto-autora, acompanyda per un guitarrista i un percusionista
expansionà el seu sentit comunicatiu amb un afectuós regust de companyerisme.
Petits comentaris intercalats entre cançó i cançó li donaven a la vetllada un
regust força intens de familiaritat que ajudava a gaudir amb més complaença els
missatges de la música i de les lletres. Però en el concert, al marge de la
música, hi planava un instrument molt màgic i eloquent que competia amb la
guitarra i la percussió per donar més intensitat al concert, era la veu que s’expansionava
d’una manera espontània fins a tal punt que esdevenia el protagonista principal
de la trobada poètico-artística. I aquest domini de la veu sintonitzava
marevollsosament amb els temes musicats, temes eixits de la vida compartida i
viscuts intensament, des de l’espai, la companyia, la invitació a ser amic, les
entreteles de l’hivern, la llibertat i l’auto-trobar-se desprès d’un comiat per
sempre. I no hi podía faltar en els temes d’intimitats la famosa poma. La poma
de la vida. I entre tema i tema la presència del joc com element configurador
de relacions humanes. Els missatges podien ser filosòficament profunds però existía
un element amb capacitat d’integrar i convèncer, la música. Una música que le
demanava a la veu saber modular els temps, els temps de la suavitat i la pau
amb aquells altres de la força i la tempesta que una vegada coordinats definien
l’equilibri musical de l’existència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada