Viure poèticament

Que la poesia és vida no és cap secret. Viure poèticament ho podria ser. Però quina seria la raó del secret? Per què viure poèticament no exigeix ser poeta d’elit, demana gaudir les essències de la poesia. I aquestes essències són definidores de la personalitat de cada ser humà. Una persona pot viure poèticament sense saber què és poesia. Senzillament perquè és ella la poesia. I ho és amb la senzillesa del seu tarannà. Porta la felicitat als ulls i els seus llavis deleixen petonejar. Sent la necessitat de comunicar la seva felicitat i, tal vegada, no sap ni escriure. Però existeixen éssers humans que sense pretensions de volades d’alta fama escriuen amb la seva sinceritat la poesia que viuen i la comuniquen. I fan sentir benestar al seu entorn. I és precisament aquesta felicitat que vaig tenir el plaer de conviure en el recital poètic del Niu d’Art Poètic de Parets del Vallès. Quinze amants de la poesia de Parets i el seu entorn van compartir a la Sala Basart una vetllada poètica amb  un grup d’amigues i amics de la poeta homenatjada, Fe Ferré Ferraté i són Antoni Barnils, Jaume Piquet, Trencadís de somnis M.Lluisa, Montse Cercós, Montse Pellicer, Imma Forment, Maria Rosa Blàzquez, Carme  Mitjavila, Josep Lleixà, Isabel Ribera, Albada Albaiges, Julia Badal i Manoly Naranjo.  Una tarda freda de tardor però càlida per la foguera poètica que alimentaven el prop de trenta recitadors de poemes propis i aliens, essent els protagonistes els de la poeta convidada. Aquest caliu va veure la seva flama més brillant encara amb la música que la Marina Serra amb el seu violí acompanyà poemes i recreà l’auditori amb un curt però intens concert. Música i poesia es donaven la mà i la convivència enriquia el seu cromatisme i el seu caliu conforme els amics de la poesia recitaven els poemes escollits. Personalment vaig sentir la força de la poesia per donar personalitat a un poble i un poble que gaudeix de persones poètiques, com les que configuraren el recital del mes de novembre, és un poble lliure i amb força i capacitat per demostrar al món la veritat de la seva identitat. La poesia fa més lliures a les persones i als seus pobles. Amb tota franquesa la convivència poètica dels membres del Niu d’Art de Parets amb els amics i amigues de Fe Ferré Ferraté em va fer més defensor de la llibertat de Catalunya. Viure poèticament és un model de vida independent.