El Concert de l’Orquestra de Cambra de Granollers dirigida
per Edmon Colomer amb la participació del Cor de Cambra, que omplí el Teatre Auditori
de la Capital del Vallès Oriental, esdevinguè una contemplació de caire místic,
alliçonadora de la realitat de la incidència de l’espirituatat en la història.
Un concert pedagògicament ambientat que convidava a un posicionament personal
per trobar-te en el missatge que l’orquestra i el cor et regalaven. Una Sinfonia
i una Missa incidien en la interioritat de l’ànima creant un ambient que els
fons blau de l’escenari et traslladava al del blau del cel. La Sinfonia num.2
en re major m’oferí l’oportunitat de sentir-me immers en els sons dels instruments
convertint-se el meu jo en la mateixa orquestra que simultanejava cada
instrument amb les meves passions, positives i negatives, que regulades per la
veritat i la bondat descobrien la meva pròpia sinfonia. El llenguatge vital de
les meves passions competien amb el sons musicals de cada instrument, de tal
manera que quan intervenien l’amistat i la solidaritat les harmonies sembraven
dolcesa i suavitat i quan l’enveja o l’odi volien imposar-se, les replicava la
percusssió de la llibertat perquè l’odi esdevinguès una passió postiva odiant
la maldat i sent un músic artístic en la sinfonia de la vida. Una extraordinària
contemplació de la grandesa infinita de l’humanisme glosada per un dels genis
musicals, que desafiant la malaltia, feia més lluminosa la humanitat. Si el
valor humanista de la Sinfonia num 2 enlairava el ser humà a l’horitzó de l’infinit,
la Missa li explicava que aquest infinit era la transcendència a partir de la
humilitat. Humanisme i espiritualitat es donaven musicalment la mà per què el
ser humà no perdès mai de vista quin és l’objectiu central de la seva vida. Ser
transcendent, una trascendència que en l’escenari de la vida s’adquireix amb la
veritat de l’art, essent la música el model artístic més líric i místic i que
li ensenya el camí més directe perquè és just i verídic. Sintèticament, en la
vida del ser humà tot és transcendent, des d’el físic al psíquic. L’espiritualitat
és inherent i definidor en tots els moments de l’existència. El Concert dirigit
per Edmon Colomer em va aportar més llum a la meva filosifia de la vida. La
música és mística.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada