L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

dilluns, 9 de març del 2015

CAMARGATE, al Teatre Ponent



La dramatúrgia des de temps immemorials ha estat testimoni i crítica de la història i ha trobat la manera lúdica, a vegades, seriosa, d’altres, sobre esdeveniments que per ells mateixos desvetllen la seva vessant teatral. És el cas de Camargate, sobre el tema que ha omplert moltes pàgines de la famosa trobada entre Alícia Sànchez Camacho (PP) i Victòria Àlvarez, (examant de Jordi Pujol Ferrussola) i que l’aparició d’una grabació de la conversa ha fornit al dramaturg circumstàncies amb prou força dramàtica per bastir una comèdia. L’escenografia presentava un restaurant molt adient amb els objectius i la coreografia esdevenia bàsicament diàleg. La paraula, la gesticulació i la mímica donaven forma a l’espectacle que es movia amb una fidelitat massa verídica sobre el tema. Òbviament que cada dramaturg té la seva peculiar idea del teatre i la seva personal manera de portar els temes a l’escena. Des d’aquest punt de vista, una nota alta com també als protagonistes quen palesaren un saber fer i estar. Però personalment m’esperava una altra escenificació. Sense faltar a la veritat m’esperava una obra més lúdica, més còmica i per què no? unes protagonistes estil pallaso. Però per allò que vaig veure entenc que l’objectiu fos més d’una informació verídica dels fets perquè els espectadors disposesin de més dades del per què de l’actuació política. La meva lectura política de l’espectacle em descobreix una denúncia sobre la manipulació que en fan els polítics de situacions fàcils de tergiversar i , a la vegada, una posada sobre la taula de la descarada corrupció en l’aprofitament d’accions de fàcil manipulació. I la pregunta que em feia al llarg de lan representació era és ètic i correcte en les circumstàncies actuals presentar aquest tema en el teatre? La meva resposta és que cal respectar les opinions dels altres. No tanco aquest comentari sense fer constar l’agraïment al dramaturg quan al final de la representació, el vaig saludar, felicitar i exposar les meves diferències. La representació de l’espectacle al Teatre Ponent era l’estrena de l’obra i amb tota sinceritat espero que sigui un èxit a tots nivells, català i espanyol, perquè si no vaig entendre malament ja està programada la gira pel país i més enllà de les seves fronteres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada