El Teatre Ponent demostrà, una vegada més, la qualitat
artística de la dramatúrgia catalana. Laura López, filla d’un jugador del BM
Granollers Juli López Laorden, amb la seva actuació, va palesar abastament la capacitat
esportiva del teatre per jugar el partit de la vida. Una actriu, preparada
artísticament per jugar teatralment en Divisió d’Honor, va dissenyar i actualizar
un espectacle musical amb aquella
dignitat de la juventut que convenç en el fons i en la forma. Raul Parera, al
piano, esdevenia el company artístic del joc desenvolupat al teatre Ponent amb
un muntatge inspirat en la dramatúrgia i la cançó alemanya, algunes de les
interpretacions en català, que li donava
al moment aquella frescura que des de bon començament els dos protagonistes van
injectar al públic amb una invitació a una funció de cabaret. Laura López va
demostrar un ágil domini de l’escena i, a la vegada, un coneixement de la
música i el seu temps traslladat a l’actual i adaptació del personatge a l’ahir i a l’avui.
Dissenyadora de l’espectacle, protagonista principal i conductora de l’obra,
alternant la interpretació amb la presentació, esdevenint les dues condicions
la definició del paper principal. Notable en el domini del llenguatge corporal,
convertint el cos en un fidel company dialogant i modulant la veu als aires
variants del temps, en els que l’amor demanava una modulació, la denúncia una
altra i el joc aquella necessària per fer-ho passar be. Coreogràficament amb
una ágil habilitat de demanar-li a la veu i al cos aquells tons i aquells moviments
que s’endinsen, convencen i transformen. I escenogràficament la senzillesa era
la signatura de la grandesa del missatge. Una grandesa que es fonia abraçant-se
amb la definició de la persona. Una vegada més, el Teatre Ponent dóna la mà als
actors i actrius de casa amb una de mostració del sentit que a Granollers té la
dramatúrgia. I una crida: els aficionats del Teatre, que a Granollers són
molts, per què no omplen cada cap de semana el Teatre Ponent? Quin paper hi ha
de jugar, que potser no hi juga prou, la premsa escrita, la ràdio i la
televisió en la difusió dels programes setmanals. La semana vinent, més
dramatúrgia granollerina. S’omplirà el Teatre? Acabo felicitant als dos protagonistes
i a la direcció. Endavant, Granollers necessita el teatre Ponent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada