Una producció d’ARSÈNIC, espai de producció artística,
presentada pel grup d’alumnes adults dels Tallers Arsènic. Un treball pedagògic
d’inspiració musical amb cançons que triomfen o han triomfat a Europa i Amèrica
i que ha evidenciat que l’art no és propietat de ningú sinò que és vida de
tothom. Vuit dones, àvies algunes, mares altres i un xic més jove alguna i un
noi jove li van donar a la vetllada un sentit artístic de la vida del dia a
dia. Perquè la vida de cada persona és l’obra d’art més meravellosa de la
natura. La gràcia de l’espectacle fou la peculiaritat de donar protagonisme a
les individualitats amb cançons escollides, que si no fossin conegudes, podría suposar-se
que habien estat creades exprofesso per cada participant. Però no només el
ritme musical i la lletra de la cançó si
no també l’expressió corporal de cada actriu i actor que feien moure mans i
peus amb la rúbrica de l’expressió facial. Per què era tota la persona que s’integrava
en el seu treball independentment de la qualitat artística que en l’aspecte on
veritablement es mereixien un excel·lent era en la il·lusió. Però a la vegada
la individualitat s’immergia en la totalitat amb escenes participatives, ja
fossin cantades, expressades corporalment o realitzant un treball com estendre roba. Un muntatge
senzill però artísticament vital que denuncia la qualitat pedagógica,
psicológica i artística de l’equip tècnic responsable de desenvolupar la idea.
Una manera senzilla i a la vegada entenedora de perquè la globalitat no és
possible sense les individualitats. No es pot passar de llarg l’estreta
col·laboració entre el Teatre Ponent i Arsènic, espai de creació artística. Un
deu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada