Original la presentació i original la
interpretació. Dos contes presents en les
ments de la majoria de les persones, explicats amb els llenguatges de la
música, la dansa i la imaginació tecnológica, palesen possibilitats,
culturalment enriquidores, de ser interpretats i explicats. L’escenografia
esdevenia un diàleg constant amb el públic assistent per reviure emocions de l’ahir
traduïdes al llenguatge d’avui. Molt potent la invitació a la lectura del
bibliotecari que aconsegueix quelcom més que llegir els contes, aconsegueix
reviure’ls, interpretar-los i poetitzar-los. Deliciosos els moviments de la Ventafocs
rubricats amb expresions dels ulls i de la cara, expressions esdevingudes
moviment amb una agilitat d’un vent que movia les fulles dels arbres acaronant
i somrient. La coreografia del conte jugava a cuit i amagar amb la ballarina
que trobava en la metáfora la riquesa del silenci apuntador de l’escena. La
suavitat dels moviments de la Ventafocs obrí la porta a una altra coreografia
en la que les vivències de Pinotxo precisaven col·laboracions interpretatives
de la vida, des de la simplicitat d’una mirada a la complicitat de presències definidores
de conceptes i situacions socials més complexes en una convivència. I no fou la
paraula sinò la dansa i la música amb la complicitat tecnológica el llenguatge d’un conte, que
explicat a la vora del foc per un avi feia feliç al nét i a la néta. Tant en el
conte de la Ventafocs com en el del Pinotxo uns finastrals traslúcids regalaven
la llum interpretativa dels contes actuant imaginàriament de vivències recordatòries
que inspiraven els moviments de la dansa i reclamaven els compassos de la
música. La inspiració artística acompanyava en cada instant la capacitat interpretativa
dels actors i de les actrius descobrint en cada moviment vivències d’ahir
viscudes en les grades d’una teatre. Un espectacle poètic convertint contes d’infants
en riquesa cultural de gent gran. Una vegada més el Teatre Ponent càtedra de la
vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada