La companyia granollerina ACTE QUATRE ha acomiadat la
temporada d’una obra de teatre que ha palesat, una vegada més, la qualitat dramàtica
del grup vallesà. El teatre Ponent ha estat el marc adequat per un adèu que al
mateix temps donava noves forces per tornar a començar. La vitalitat dels
components del grup de Granollers desafia el temps i l’edat esdevè l’elogi de
la juventud. Actrius i actors demostraren no nomès saber estar sinò alló més
important viure l’acció dramàtica com si s’estès desenvolupant en aquell
moment. Una total identificació amb els personatges creats per Brian Friel és
el millor reconeixement que se li por atorgar als membres d’Acte Quatre. Una
adequada distribució donava la impressió que el dramaturg al crear-los pensava
en els actors vallesans. De l’espectacle em va captivar l’estructura, talment
com si es tractès de la presentació pesebrística d’uns diorames vivents
prèviament explicats pel mateix personatge en dues etapes diferents de la seva
vida, de nen i de gran. Curiosament el protagonista era el, diem-ne,
presentador, i quan ell parlava, l’acció s’aturava immobilitzada amb una llum
més difuminada, convidant a l’espectador a cercar la manera de fer-se seva
l’acció que continuarà l’espectacle. Una història amb personatges molt ben
estudiats que de la diversitat en feien una forma de vida en la que s’hi
dibuixaven les bondats i les misèries més significatives de la convivència. En
el fons una denúncia social artísticament presentada amb la finalitat de parar
esment en alló positiu que es vivia d’una manera un xic negativa, en una
paraula la lliçó de la vida a través del contrast. Un bon comiat que ha
estimulat el desig d’una nova activitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada