EL CONTE DE LEAR

El grup d’adults dels Tallers d’ARSÈNIC amb el CONTE DE LEAR palesaren aquella capacitat creativa equilibrada de la idea i la passió per adaptar la tragèdia de Shakespeare EL REI LEAR a un format narratiu sense perdre el caràcter d’espectacle. Un treball de curs que per mèrits pot esdevenir protagonista en els teatres. Els actors i les actrius descobriren en l’art de narrar l’essència de la dramatùrgia. Amb una habilitat natural, viva, sintetitzaren en un espai de quaranta cinc minuts una tragèdia de cinc actes. Un repte,treballat, estudiat i realizat. La senzillesa de l’escenografia, en la que dominava el color negre i la naturalitat de la coreografia li donaven una nota de proximitat que facilitava el compartir amb els narradors del conte. Perquè presentaren la tragèdia en format de conte i els diferents seients dels i les protagonistes em recordaven els escons de la vora del foc  on avis i àvies explicaven contes i aquesta característica li donava un aire de màxima  credibilitat artística. Fer arribar al públic la problemàtica fatalista del rei Lear i el seu entorn amb un muntatge que sense perdre l’essència de l’espectacle es converteix en un conta contes amb un notable comportament lúdic denuncia fe en la persona, amor en el treball i esperança en el resultat. Tres condicions bàsiques per triomfar. Per altra banda aquest futur esperançador el feia més creïble la naturalitat i facilitat amb que els actors i les actrius intercanviaven personatges independentment de si es tractava d’homes o dones. Un exemple del que és la globalitat en el gènere humà. El teatre Ponent donant la mà a l’Espai de creació, ARSÈNIC, ha demostrat, una vegada més, la necessitat imprescindible del fet cultural, en el nostre cas la dramatúrgia, en la configuració de la convivència en els pobles. Però la característica més creativa que s’hi respirava era que el Conte de Lear generava vida.