GOLDEN HIPHOP REGGAE FESTIVAL, PARETS DEL VALLÈS

Recital de la poesia de JOAN VINYOLI, per Acte Quatre

Joan Vinyoli, nat a Barcelona el 3 e3 juliol de 1914 i traspassat el 30 de novembre de 1984 és un dels poetes més representatius de lam poesia catalana del segle XX. La seva trajectòria literària l'han marcada tres influències, dues vitals i una literària. La primera la mort del seu pare quan ell tenia quatre anys, causa d'una infantesa amb moltes dificultats. Molt jove entra a treballar a l'editorial Labor on descobreix la seva predisposició literària. La segona, les poblacions de les seves vacances d'estiu, com ell mateix ho explica: "de més menys dels vuit anys alsm disset els vaig passar a Santa Coloma de Farners, La Selva, vila el paisatge de la qual ha estat literaturitzat en elgun dels meus primers llibres. Recordo que allí vaig passar les millors estones de la mena adolescència: les passejades a lam plaça, el tennis i els boscos". Però fou Begur "el lloc important i definitiu com a centre de les meves experiuències de tot ordre, poètic i vital". La tercera la influència de Riba i Rilke que fou vital en la primerav etapa formativa i de consolidació.

La primerav etapa, de 1937 a 1984, li crea la creeativitat poiètica com si es tractès de quelcom misteriós i l'allunyès del concepte de treball. No li plau massa la poesia realista que predominava en aquells anys. La segona etapa va del 1970 al 1984 i la seva temàtica la marquen l'amor, la mort i lam poesia. És la plenitud de la seva creativitat en la que una mística espiritual esdevé una mena de nebulosa que embolcalla la seva existència. La paraula és en ell el tot com ens ho condensa amb aquest curt poema:

Tot és lluny i a prop,

i no s'acaba mai aquest viatge

per les paraules:

ja nomtinc res més.

Teatre KÒMIC de La Garriga, per la independència

No és cap secret que el teatre, al llarg de la història, ha esdevingut un excel·lent configurador de la convivència. Unes vegades denunciant, altres proposant i sempre posant el ser humà en el centre. Marina Gimeno, una noia jove ha escrit un text teatral quin tema central són les 7 respostes sobre la independència, que una a una són explicades amb pros i contres amb la conseqüència final en cadascuna que explica un ocellet. SI UN OCELLET DIU... El cants dels ocells sempre són un reclam i el regal d’uns moments de benestar. Una gàbia en el centre de l’escena signava les diferents escenes presentades per una noia jove, moderna i atractiva mostrant el rètol de la proposta de cada escena. La dramatúrgia del grup de La Garriga cent per cent centrada en el tema amb situacions des de la por, per exemple a no cobrar les pensions, fins a la satisfacció de la solució donada per l’ocellet. Una presentació en format de viatge i de protesta per arribar a un final que el final del viatge era la independència com també era la solució de la protesta. Teatralment l’anècdota d’una dona gran que havia perdut el seu moneder li donava a l’espectacle aquella gràcia d’un bufó que, a la vegada que fa riure també convida a pensar. Els protagonistes, ells i elles, desenvoluparen amb naturalitat i seguretat els seus personatges, que eren canviants en consonància amb la pregunta. L’Espectacle presentat al teatre de Cal Rajoler de Parets del Vallès fou molt aplaudit per un ple total del seu aforament. El fill de Montserrat Carulla, substituint a la seva mare, un representant de Súmate i el president de l’ANC, amb les seves paraules van argumentar el perquè de les eleccions, la necessitat d’un SI majoritari, i la importància dels catalans d’adopció en el procés històric que actualment viu Catalunya. La cultura, factor històric de la llibertat i la independència dels pobles. La cultura ens ensenya que si el catalans ho volem, serem independents democràticament, pacíficament i amb la mà estesa a tothom. L’acte formava part del moviment social català GUANYAREM.

Alta comèdia, al teatre Ponent

Un bon començament de temporada. El Teatre Ponent demostra, una vegada més, la seva identificació amb la ciutat, en la que durant els anys difícils de la dictadura el pare del Federic era un gran col·laborador en l'organització de programes amb el millor teatre popular de tot l'estat. Federic Roda comença la temporada 2015-2016 amb un espectacle en el que els protagonistes són membres d'una família granollerina, que porten el teatre en el cor, poguent afirmar que el teatre és integrant de la seva vida. Un gran encert i una  molt bona idea pedagògicament pensant perquè els joves que comencen puguin emmiraller-se en exemples de casa. Personalment m'apassiona ser espectador d'aquesta iniciativa i sobre tot perquè ha de suposar un nou impuls alimentador del fet que Granollers és una ciutat del teatre en tots els sentits de la paraula. Per molts anys el Teatre Ponent demostri la seva capacitat creativa.

Propera estació: La Tardor

La raó d'aquest cartell en el meu bloc rau precisament en le fet que poeteses conegudes al Vallès Ofiental hi són protagonistes. Les dues que conec són Núria Miramelsmots i Anna Aguilar-Amat. Anna Aguilar, si no recordo malament és una poeta professora de la Universitat i amb un prestigi reconegut a casa nostra. Sant Antoni de Vilamajor i Sant Pere són testimonis de la qualitat de la seva poesia. Can Cabrit ha estat testimoni de recitals en els que ella ha estat protagonista amb David Casamiquela, un verdader promotor cultural.

Núria Miramelsmots, de Cànoves ha saltat al món de la literatura amb el seu llibre "V de Bes", editat per Voliana Edicions i que s'ha donat a conèixer per tot Catalunya amb un seguit de recitals, el de Gironella n'és un d'important.

PER MOLTS ANYS, TRABUCAIRES DE CARDEDEU

La política hispana, més semblant a una dictadura que a una democràcia, especialment quan es governa amb majoria absoluta, porta,sovint,a situacions ridícules sobre les que el ciutadà té tot el dret de fer-hi el seu comentari. Distorsionar el sentit de la festa, com ho feu fa un any el representant del PP a l’Ajuntament de Cardedeu canviant el significat dels trets d’uns trabuc culturals pel d’un simulacre d’afusellament va més enllà de la manca de cultura popular i fa pensar que no deu tenir la consciència gaire tranquil·la, quan actua tal com ho va fer. Els Trabucaires són una entitat festiva dintre de les tradicions culturals catalanes que aporten el soroll dels trets i els olors de la pólvora, un valor afegit a la festa, amb la peculiaritat que sense fer cap mal, ni vessar sang, aporten noves formes d’alegria, transformant els instruments de guerra en instruments de pau. I no entendre aquest fet demostra, al costat de la ignorància, una manca declarada de voluntat d’integració popular. Els Trabucaires de Cardedeu, protagonistes del pregó de la Festa Major, han donat una lliçó de civisme i de democràcia complint la negació d’un permís, en un reforçament de la cultura popular substituint la pólvora per confetti. Quina manera més entranyable de fer país, tot el contrari d’aquella festa, dita nacional, que per ser total ha de ensangonar la sorra de la plaça amb la sang del brau. Gaudir amb la mort i la sang no és el mateix gaudi d’aquells que converteixen les armes de foc ens instruments de festes de pau. La lliçó de la Festa Major de Cardedeu d’enguany és la demostració de la veritat del poble, que actuant intel·ligent, obra les portes a la saviesa i el poble, amb l’Ajuntament, ha reconegut la qualitat cívica dels Trabucaires, encomanant-les-hi el pregó. Els pregoners de la Festa Major de Cardedeu han fet país democràticament. Davant la mentida, veritat, davant la mala fe, generositat, davant la ignorància, saviesa, davant la persecució, fermesa. Per molts anys Trabucaires de Cardedeu.

Música secreta d’una guitarra

La companyia de la foscor i el silenci

alenen la mirada del guitarrista que escolta músiques del mar.

La guitarra, companya atenta,

calla,

però les seves cordes acaronades

endevinen els sons del proper concert.

La barca marinera es gronxarà sobre les ones,

i en el seu pentagrama

escriurà les notes que el vent escamparà.

La ment del guitarrista, contemplativa,

escolta vibracions dels ulls i capta

un missatge del bell campanar.

Frisa poder gaudir amb el guitarrista

la cançó que li dicten les aigües blaves.

El silenci és intens,

la cançó serà dolça

i una mare jove somriurà al fillet

quan el músic li canti la nana

que inspiren les ones del mar.