Poemes del món

L’objectiu del recital poètic del Niu d’Art de Parets del Vallès del mes d’abril convidava a una festa de germanor universal de la poesia. Òbviament que no era possible recitar un poema de cada idioma que es parla en el món sinó una mostra dels que actualment es parlen a la població vallesana. Es recitaren poemes en romanès, italià, rus, gallec, euskera, castuo, lleonès, mandinga (Senegal), banavi (Veneçuela), marroquí, castellà, essent el gruix principal el català per una raó molt intel·ligible la idea central expressava que el català allargava la mà a totes les llengües i volia conviure una estona amb elles. I l’acte senzill fou reeixit i enriquidor en tots sentits. No podem amagar que l’esdeveniment tenia també la vessant reivindicativa del dret de tots els idiomes i que el major o menor nombre de parlants no era cap raó històrica per menys-tenir els més petits i fins i tot intentar eliminar-los des de polítiques totalitàries que es diuen democràtiques. La presència de l’euskera, el gallec, el lleonès i el castuo amb el protagonisme del català era prou significativa i reivindicativa. La poesia, com metafísica i mística de la paraula, per la seva creativitat reivindica el dret de manifestar-se d’acord amb el llenguatge dels seus practicants. La col·laboració del grup musical ALCUSCUS li va donar a l’esdeveniment aquell valor afegit que li donava a l’acte de germanor poètica dimensió universal des de la seva particularitat. Un esdeveniment del que no en parlaran els grans mitjans però que malgrat la seva humilitat és innegable la força de la seva intensitat individual. Un pas més del Niu d’Art perquè de la mà de la poesia la germanor universal sigui viscuda per les persones del color que siguin i de l’indret on visquin.

Sant Jordi una lliçó de convivència

Un acte senzill, sense pretensions, en el que hi he pres part, m’ha ensenyat a estimar els altres, però particularment els més febles. Un recital poètic que portava per nom poesies del món. Es va celebrar a Parets del Vallès l’endemà de Sant Jordi. I es van escoltar poemes recitats en romanès, rus, italià, gallec, euskera, banavi (Veneçuela?, marroquí, mandinga (Senegal), lleonès, castuo, castellà i català. La idea central no era altra que el català sap viure agermanat amb totes les llengües del món. Gairebé en silenci fou un acte reivindicatiu contra les polítiques absolutistes i restrictives d’un estat espanyol que ignora la seva riquesa cultural i amb el seu comportament empobreix l’estat i condemna la base fonamental dels pobles d’Espanya. L’acte va comptar amb la col·laboració del grup musical Alcuscus, format per marroquins, castellans i dirigits per un català. El recital no pretenia la universalització de les llengües, que hi tenen dret, sinó la convivència en pau i germana. I curiosament en aquest recital vaig tenir coneixement d’una altra llegua de la península ibèrica oblidada i perseguida per l’estat i la política del PP, el lleonès, llengua més antiga que el castellà i per alguns anys, vuitanta, que el català. Curiosament de la península ibèrica s’escoltaren poemes en català, castellà, gallec, euskera, castuo i lleonès. I d’aquest esdeveniment testimonial però alliçonador i enriquidor va néixer la idea d’organitzar un recital poètic amb les diferents formes lingüístiques de la península ibèrica. Sortosament, esdeveniments com el comentat, a casa nostra se n’organitzen i per aquest Sant Jordi a la nostra comarca, el de Parets, que és el que comento, no ha estat l’únic. Políticament el Sant Jordi d’enguany, i concretament el recital que comento, m’ha refermat en la necessitat urgent d’una política de mà estesa i oberta envers tots els pobles de l’estat espanyol. És un error històric la intencionalitat que es palpa en la política espanyola de castellanitzar tot el territori, castellanització que és un genocidi que no només pateix Catalunya sinó altres pobles de la península ibèrica. Catalunya és capdavantera en aquesta lluita però no està sola encara que les evidències ho semblin. Està més atacada pels partits PP i PSOE perquè és la més visible, la més oberta internacionalment i la més potent culturalment i solidària i és la solidaritat l’enemic “number one” de l’absolutisme estatal, batejat de democràcia.

Festa de Primavera 2016

El llibre i en particular la poesia tenen una presència personalitzada en la Festa de Primavera de LLiçà de Vall que cada any se celebra amb la centralitat de Sant Jordi i la Festa del Llibre. Els Jocs Florals de LLiçà de Vall tenen una llarga i bonica història, història que han, culturalment, enriquit poetes que a Catalunya són molt reconeguts i els seus llibres molt recomenats. D'uns pocs anys ençà s'hi ha afegit al mapa cultural de la població vallesana una entitat cultural nova ELS AMICS DE LA POESIA, que celebra cada primer dimecres de mes un interessant recital dedicat a un poeta català. Sortosament l'Ajuntament de la població demostra amb la seva actuació una admiració per la cultura que defensa com una eina capdal pel progrès dels seus ciutadans. El programa cartell que presento és una demostració prou evident de la importància que el municipi dóna a la cultura.

VIII Festival de poesia escolar

Un dels objectius del Niu d'Art Poètic de Parets del Vallès és crear curiositat i desig per la poesia i per aquest motiu dediquen molta atenció als escolars, que tenen una gran capacitat creativa. Els components del Niu d'Art Poètic pensen que si els nens i nenes de la població descobreixen la capacitat creativa del seu cor i la seva ment atrauran també l'atenció i la complicitat dels seus pares, avis i familiars i aconseguiran un extraordinari ambient cultural per el seu poble. El percentatge de participació palesa el nivell cultural però a la vegada desperta una gran confiança perquè auguren un futur cada dia més ric culturalment i socialment més compartit. El Teatre de Can Rajoler ple de gom a gom esdevindria un gran recolzament i homenatge als nens i nenes poetes que amb la seva sinceritat fan somiar amb un món millor.

Rebel·lió poètica

Rebel·lió poètica és un esdeveniment cultural programat i organitzat per l'Assemblea Jove de Parets del Vallès amb la idea de dinamitzar l'activitat de la gent jove en la vida ciutadana i demostrar la importància que la poesia hi té en l'assoliment de la dignitat humana de tots els vilatants. El seu entusiasme els ha portat a demanar la col·laboració al Niu d'Art Poètic de Parets del Vallès que els hi ha donada tota. La realitat d'una vida jove digna és garantia de convivència de tota col·lectivitat. Els joves de l'Assemblea conviden a tots els paretans i paretanes a sumar-se a l'esdeveniment per tal de que la seva població assoleixi un espai cultural i cívic recolzada per la importància de la seva cultura. I ho fan amb un recital poètic perquè la poesia és precisament un acte creatiu i la creació més rellevant d'un poble és que tots els seus ciutadans donin la imatge d'un poema visual de la dignitat humana. El tot Parets el divendres dia 8 d'abril de 2016 a la Plaça de la Vila per fer país, per fer de Parets un oasi de pau.