Sant Jordi una lliçó de convivència

Un acte senzill, sense pretensions, en el que hi he pres part, m’ha ensenyat a estimar els altres, però particularment els més febles. Un recital poètic que portava per nom poesies del món. Es va celebrar a Parets del Vallès l’endemà de Sant Jordi. I es van escoltar poemes recitats en romanès, rus, italià, gallec, euskera, banavi (Veneçuela?, marroquí, mandinga (Senegal), lleonès, castuo, castellà i català. La idea central no era altra que el català sap viure agermanat amb totes les llengües del món. Gairebé en silenci fou un acte reivindicatiu contra les polítiques absolutistes i restrictives d’un estat espanyol que ignora la seva riquesa cultural i amb el seu comportament empobreix l’estat i condemna la base fonamental dels pobles d’Espanya. L’acte va comptar amb la col·laboració del grup musical Alcuscus, format per marroquins, castellans i dirigits per un català. El recital no pretenia la universalització de les llengües, que hi tenen dret, sinó la convivència en pau i germana. I curiosament en aquest recital vaig tenir coneixement d’una altra llegua de la península ibèrica oblidada i perseguida per l’estat i la política del PP, el lleonès, llengua més antiga que el castellà i per alguns anys, vuitanta, que el català. Curiosament de la península ibèrica s’escoltaren poemes en català, castellà, gallec, euskera, castuo i lleonès. I d’aquest esdeveniment testimonial però alliçonador i enriquidor va néixer la idea d’organitzar un recital poètic amb les diferents formes lingüístiques de la península ibèrica. Sortosament, esdeveniments com el comentat, a casa nostra se n’organitzen i per aquest Sant Jordi a la nostra comarca, el de Parets, que és el que comento, no ha estat l’únic. Políticament el Sant Jordi d’enguany, i concretament el recital que comento, m’ha refermat en la necessitat urgent d’una política de mà estesa i oberta envers tots els pobles de l’estat espanyol. És un error històric la intencionalitat que es palpa en la política espanyola de castellanitzar tot el territori, castellanització que és un genocidi que no només pateix Catalunya sinó altres pobles de la península ibèrica. Catalunya és capdavantera en aquesta lluita però no està sola encara que les evidències ho semblin. Està més atacada pels partits PP i PSOE perquè és la més visible, la més oberta internacionalment i la més potent culturalment i solidària i és la solidaritat l’enemic “number one” de l’absolutisme estatal, batejat de democràcia.