Si la vida fos un poema..

Sovintegen moments de l’existència en els que els sentiments causen unes íntimes sensacions de felicitat, talment com si la teva persona se sentís embolcallada per les essències més exòtiques d’un jardí oriental. Són aquells moments en els que la vida respira fragàncies plenes d’humanisme passejant-se pel jardí del paradís de la humanitat. Els cos perd les sensacions de matèria i levita per les emanacions de l’esperit. Són aquells moments en el que el ser humà se sent poesia i escriu el gran poema de la seva  vida i intueix la necessitat d’arxivar les seves emocions en poemes. La poesia crea un ambient equilibrat entre les necessitats del cos i les urgències de l’esperit. Són moments generats per velles amistats que et conviden a compartir un dinar, un sopà, un aniversari o un esdeveniment entranyable. I quan els records del moment són més autèntics, forjats en situacions bones o dolentes, la trobada compartida produeix aquelles sensacions que només tenen un adjectiu, poètiques i la vida un poema. Senzillament és sublim que la vida ens proporcioni moments d’aquesta qualitat perquè ens regala eines per superar els moments adversos i les situacions de malestar. Personalment li estic molt agraït a la vida perquè en les meves velleses em fa viure sensacions d’un excel·lent humanisme que la poetitza  i em regala idees i emocions per oblidar i reparar moments d’errors no volguts però comesos. La vida en els  moments de felicitat posa davant els ulls el veritable sentit de perdonar i de ser perdonat. La creativitat de la poesia reconverteix les capacitats físiques i psíquiques marcant el camí i els objectius dels éssers humans. Tots necessitem sentir la urgència de moments d’intimitat feliç per ser capaços de trobar el veritable camí de la nostra vida. I aquests moments feliços ens el proporcionen els altres i els signem amb una encaixada i una forta abraçada. Un dinar, un sopar, una festa són una invitació  a la creativitat poètica que li pot donar a l’existència un gir important i un futur d’horitzons enlluernadors. Existeixen aquests moments i cal saber-los llegir i llegir-los des de la sinceritat i la honestedat per entendre’ls, interpretar-los i sobre tot viure’ls. Gràcies als amics que em conviden a saber llegir la importància dels moments de convivència de la meva vida. Quan hi penso me n’adono que m’inspiren el poema del meu jo. Gràcies.