Llunyà en el temps l’ahir del club
no perd
el somriure,
conrea
desitjos de brindis d’honor
i el
cava, fruit del raïm de vinyes esportives,
omple
les copes de la vitrina,
museu
d’èxits.
La
millor de les copes,
la més
antiga del club,
somia
amb les noves d’altres campionats.
Il·lusió
és l’elixir dels seus vins,
neguit
de tenir a les mans el símbol del món
i un
somriure que aixeca aplaudiments del demà
eixordant
de joia l’afició que els anima.
Ahir,
avui, demà,
ostenten
logos amb el crit “pit i collons”.
El
demà del 2016 i 2017
enlaira
la bandera,
el blanc i blau dels seus colors amaguen un
desig,
aixecar una altra copa
metàfora
de la història del club,
campió,
sí,
però
sempre campió de l’esportivitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada