Escolto en el meu jo una veu que em parla,
em parla de dignitat present i de futur,
em parla del meu camí d’espines i terra fina,
que té un horitzó d’eternitat.
El meu cor s’emociona i batega delerós,
la meva ment s’il·lumina amb llum més potent que la del sol
i massa sovint el meu jo dubta i es cansa.
Dubtós i cansat, la veu de l’ànima m’alimenta,
m’alimenta amb amor.
Accepta, em diu, el patiment que et farà fort,
les espines del camí barrejades en sorra fina són futur,
el teu,
aquell futur que de la creu en fa clau de la glória.
La veu del teu esperit no et deixa mai,
massa sovint no l’escoltes i t’acompanya,
encen els teus desitjos
i un d’ells és el que vols i persegueixes,
ser feliç per fer feliços els altres.
La veu del cosmos i la del teu esperit et repeteixen:
estima,
estima a tothom, en el dolor i en l’alegria.
