A l’alba, l’ànima es vesteix de blanc,
l’amor ha teixit la tela amb fils de tots colors,
el cor filava amatent
i el meu jo esdevenia imatge del jardí terrenal.
L’arc de Sant Martí,pedagog de l’art de viure,,
barreja tots els fils, els estima tots,
i es fa el miracle, amor i odi esdevenen u,
és treball de llibertat, teixint la identitat.
Pluja en el temps, que saona la terra,
besa el vestit blanc, símbol d’unitat.
Amb llibertat l’odi pot ser amor, i l’amor enemistat.
El dret a equivocar.se, garantia d’identitat,
defineix el ser i el no ser.
Perquè l’ànima es vesteix de blanc a l’albada?
Quan la llum del sol il·lumina la intel·ligència,
els ulls llegeixen i la ment medita,
el missatge de la llibertat,
el jo només és amor si estima els altres jo.
La humanitat vestida de blanc
imatge de la llibertat esdevinguda amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada