L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

dilluns, 15 de juny del 2020

LA HISTÒRIA EM DIU QUE NO DUBTI


En tot moment
la dignitat ha de ser segell del teu jo,
les portes te les tancaran els indignes,
no tinguis por
altres portes et donaran entrada.
L’univers és casa teva en el temps,
més enllà de l’univers hi ha l’infinit,
la casa teva del més enllà.
La llibertat et condueix en el temps,
i en la ment i el cor hi sents l’escalf d’un sol que no és foc,
un sol que és amor,
i l’amor en veritat és la porta de l’eternitat.
La història em diu que no en dubti.
quin és l’argument de la història?
La consciència de necessitar Déu,
no sempre l’ha trobat i el continúa buscant.
El missatge hi és,
una creu en el calvari dient,
Pare, perdona’ls, no saben el que fan.
La història amb els seus dubtes,
no et cansis, em diu, la veritat hi ha de ser,
la trobaràs si ets persona digna.

dissabte, 13 de juny del 2020

LA VEU DEL PENYASEGAT



Una veu silenciosa,
sense paraules mou sentiments i allarga la mà,
una mà que presiona els talons.
Senten desitjos, angoixes, alegries…
el cos en pateix i la ment tradueix.
El penyasegat agraeix la meva companyia,
em convida a dialogar,
i em diu que encara que és roca
té sentiments i sap estimar.
Les meves paraules, copets dels talons a la roca,
i unes passions, abans no conegudes, inunden el meu jo.
Em demana carícies de les meves mans,
mirades dels meus ulls intuint el seu art,
óns de la meva veu que li parlin de veritats,
i l’escalf del meu cos perquè em fa amic seu.
La veu del penyasegat em dóna gràcies,
estudia, recomana, la filosofia de l’aigua i del vent,
rebràs seguretat i confiança,
seràs penyasegat que definirà el teu jo.
Estima’m.

divendres, 12 de juny del 2020

UNA TARDE ESTIMAT PER LA NATURA


Una passejada entre plantes alegra l’ànima,

a mitja tarde, amb el sol que anima el cor,
un suau ventet em parlava amic.
Carícies, les seves paraules,
misteris del món el seus silencis,
afalags d’una natura que estima.
L’ombra de les plantes allargant la mà
feia dels meus silencis petons al vent,
i el vent, amorós, esdevenia mirall,
els meus ulls emnbogien d’alegria
i jo li demanava al vent una cançó.
De sobte en una branca d’un arbre
un rossinyol amb els seus refilets em canta,
rossinyol que vas a França,
rossinyol,
i em demanda que canti amb la coral
del vent.
El vent amb una forta ventada,
crida a la llum, l’ombra, al món,
amics, a Catalunya, la música
es viu a Montserrat.
Cantem el Virolai amb l’escolania.
L’amor de la natura als catalans.

dilluns, 8 de juny del 2020

EL MUE VESTIT BLANC


 A l’alba, l’ànima es vesteix de blanc,
l’amor ha teixit la tela amb fils de tots colors,
el cor filava amatent
i el meu jo esdevenia imatge del jardí terrenal.
L’arc de Sant Martí,pedagog de l’art de viure,,
barreja tots els fils, els estima tots,
i es fa el miracle, amor i odi esdevenen u,
és treball de llibertat, teixint la identitat.
Pluja en el temps, que saona la terra,
besa el vestit blanc, símbol d’unitat.
Amb llibertat l’odi pot ser amor, i l’amor enemistat.
El dret a equivocar.se, garantia d’identitat,
defineix el ser i el no ser.
Perquè l’ànima es vesteix de blanc a l’albada?
Quan la llum del sol il·lumina la intel·ligència,
els ulls llegeixen i la ment medita,
el missatge de la llibertat,
el jo només és amor si estima els altres jo.
La humanitat vestida de blanc
imatge de la llibertat esdevinguda amor.

divendres, 22 de maig del 2020

Amic de l'aigua



Penyasegat, amic de l’aigua,
gaudeix feliç cada moment de les ones.
Amb la mar calma,
temps de dolçor meditant l’esperit del temps.
Amb la mar brava,
desperta la urgència de ser intel·ligent,
l’aigua ho és.
El penyasegat silenciós m’aconsella,
l’aigua no t’ha de fer por,
calmada i brava t’estima,
t’ensenya viure tots els moments de la vida.
Recorda, que tu també ets aigua.
Com ella tens moments tranquils i moments de tempesta,
el mar no perd mai la seva essència natural,
imita’l,
en felicitat, angoixa i dolor,
com ell, sempre has de ser tu.
És lliçó de l’aigua del mar.
No oblidis que ets aigua del mar de la vida.
El penyasegat també t’estima i m’alliçona.

dilluns, 18 de maig del 2020

El camí de la saviesa


EL CAMÍ  DE LA SAVIESA
Ser savi és més que tenir coneixement,
és entendre i assolir-ne bons fruits.
La saviesa i la bondat són fruita de l’arbre de l’amor.
Jo vull ser aquest arbre.
És un arbre que desitja cada dia terrenys millors,
saonaments adequats
i compartir, amb altres arbres, el bosch o el jardí.
Trobar la terra adequada és el consell dels arbres.
La natura amb les seves tormentes envia missatges,
i els humans no els escolten, la fan culpable,
i els fruits cada cop maduren menys.
Jo vull ser un fruit madur,
escolto, reflexiono, procuro no caure,
caure comporta dos perills,
lesionar-te tu i lesionar els altres.
Cal seguir el consell del arbres,
procurar crèixer en terra ferma i fértil.
Com és la meva terra?
Si no he assolit la saviesa,
no és terra fértil.
He d’escoltar i aprendre les lliçons dels mestres.
Només els humils són aprenents de qualitat.

La veu del penyasegat


LA VEU DEL PENYASEGAT
Una veu silenciosa,
sense paraules mou sentiments i allarga la mà,
una mà que presiona els talons.
Senten desitjos, angoixes, alegries…
el cos en pateix i la ment tradueix.
El penyasegat agraeix la meva companyia,
em convida a dialogar,
i em diu que encara que és roca
té sentiments i sap estimar.
Les meves paraules, copets dels talons a la roca,
i unes passions, abans no conegudes, inunden el meu jo.
Em demana carícies de les meves mans,
mirades dels meus ulls intuint el seu art,
óns de la meva veu que li parlin de veritats,
i l’escalf del meu cos perquè em fa amic seu.
La veu del penyasegat em dóna gràcies,
estudia, recomana, la filosofia de l’aigua i del vent,
rebràs seguretat i confiança,
seràs penyasegat que definirà el teu jo.
Estima’m.