L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

divendres, 12 de juny del 2020

UNA TARDE ESTIMAT PER LA NATURA


Una passejada entre plantes alegra l’ànima,

a mitja tarde, amb el sol que anima el cor,
un suau ventet em parlava amic.
Carícies, les seves paraules,
misteris del món el seus silencis,
afalags d’una natura que estima.
L’ombra de les plantes allargant la mà
feia dels meus silencis petons al vent,
i el vent, amorós, esdevenia mirall,
els meus ulls emnbogien d’alegria
i jo li demanava al vent una cançó.
De sobte en una branca d’un arbre
un rossinyol amb els seus refilets em canta,
rossinyol que vas a França,
rossinyol,
i em demanda que canti amb la coral
del vent.
El vent amb una forta ventada,
crida a la llum, l’ombra, al món,
amics, a Catalunya, la música
es viu a Montserrat.
Cantem el Virolai amb l’escolania.
L’amor de la natura als catalans.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada