CONFUSIÓ O VERITAT HUMANA

L’exposició d’humans  que presenta la natura,

transforma,

obliga observar la retina de l’ull.

Nou, nou,

són tres, o tres vegades jo?

La foscor el silenci retratada,

indessició,

cap gros dubtós,

visió d’infinit en retrocès.

Decepció,

ja no som nosaltres, no!              

Crit desesperat de tres boques en tres temps.

Foscor, silenci, modeladors de l’art de viure,

jo no sóc nosaltres,

nosaltres en l’existència sóc jo,

jo, reflexionant,

inspeccionant el meu interior fotogràfic,

observant el temps en les taques del quadre,

cridant que vull jugar i no m’escolten.

Pensant

espero la copa del joc de la vida.