El meu
cervell perd la noció del temps
i dels
records.
Recordar
esdevé torment quan ets un avi,
els ulls
repasen els fets,
no recordes
els seus noms,
ni els seus
perquè.
El jo perd figura
i suspen memòria.
Perqué, perqué,
perqué?
Per qué m’he
fet gran.
El que de
jove m’agradava, no em diu res.
Em tornaven
boig els ocells,
són taques
vermelles?
Davant dels
ulls voleien il·lusions perdudes,
vull atrapar-les
i amb prou feines puc caminar.
Fer-se gran
és oblidar?
Fer-se gran,
deforma el físic?
Fer-se gran
és sentir el
món i no gaudir-lo?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada