El temps
modela la nostra imatge,
joguina que
encara ens vol nens,
il·lusió que
la passió ens modela.
No és el joc
del quatre cantons,
l’esport del
temps no el fan quatre pilotes.
Un filósof
de l’espai ha fet entendre:
La psiquè
que és
intel·ligència,
racionalitat,
memória,
voluntat,
juga l’esport
del temps.
No té camps,
ni pistes,
se juga en
el jo.
No hi ha mitges
parts,
són somnis
de nit.
El jugador
de la llum del dia
és un
jugador d’insomni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada