Veu i
petjades en negre i blanc,
en silenci
fosc es mouen, canten, ballen i viuen,
el trepig
llegeix lletres
i notes de músiques fugides;
són peus els
lectors.
Sensacions
de tons i sons vitals
ressonen sota
l’escenari del concert.
Silenci
emcionat de festa
troba suport
en la llum de la lluna,
signant els
peus la ballada.
Meravellós
estudi artístic de pista de ball,
música hi
sublima la imatge,
imatge
saboreja essències d’ìnfinit,
infinit mou el cor de la humanitat.
Cosmos escenari
del teatre de l’existència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada