Corro i
corro,
per qué?
Un garbuix
acomplexat atormenta el meu cervell,
moviments de
passió em persegueixen,
governen el
meu mirar.
M’esforço per
entendre el temps,
quins sentiments
em fan córrer?
Són tant contraris
que m’avergonyeixen.
Corro perqué
estimo la natura i vull salvar-la?
Corro perqué
l’admiro i els amics en gaudeixin?
En la cursa,
la natura m’acompanya,
la foscor
del seu silenci suavitza el meu físic,
m’alliçona,
corre, em
diu,
no perdis detall.
Tu ets
natura.
La fressa
que sents són remors d’amor cósmic.
No abandonis
la cursa de la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada