El meu
jo no té sentit sense Catalunya,
és casa
meva,
tenir
cura de la terra, muntanyes, boscos i rius,
és el
meu deure,
tenir
cura de la terra és ser solidari amb la gent,
la
subsistència sense els bens de la terra esdevé misèria.
Tots i
totes som obligats a la dignitat
sense
bens els nostres germans no en poden tenir cura.
Els
bens de la terra, no tenen amo,
són de
tota la humanitat.
Catalunya és un poble amb drets i deures d'humanitat,
si un
català malviu
tots
en som responsables, també si esdevé enemic.
Si
vull que Catalunya sigui casa meva,
només
ho serà allargant la mà de l'amistat a tots els catalans,
rics i
pobres,
als
rics perquè la seva riquesa tregui de la misèria als pobres,
als
pobres perquè amb la seva dignitat mereixin ser respectats.
És la
veu de la natura que m'aconsella,
i la
seva veu, és veu de Déu.
La
terra catalana i els catalans tenim una estrella,
la
llum de la dignitat que ens fa transcendents,
sense
transcendència la humanitat no és global.
La
transcendència és el camí de la casa eterna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada