Blanc i
negre s’agermanen,
na nit en
somnis esdevé temple,
no es
barellan,
preguen,
busquen pau per
l’esperit.
Quan la foscor
s’allunya
dóna pas a
la llum intensa del temps.
L’ésser humá
vol ser-ne temple,
no es
rebutgen,
s’integren.
Silenci de nit,
crea il·lusions
la germanor,
en llum de
dia,
el somni es
transforma en veritat.
Blanc i
negre,
llum i
foscor
pedagogs de
la pau dels humans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada