Jo sóc terra, i he d'escoltar la seva veu,
i em prohibeixen
escoltar-la.
La hipocresia se
n'ha fet amo,
la terra, em diuen,
no et pertany, és nostra.
I la terra no
m`abandona,
m'acompanya i
m'ajuda a trencar les cadenes.
La terra que jo sóc
és germana de l'aigua i del vent,
el seu esperit el
foc, sovint, aixeca tormentes,
volcans en la
terra, temporals en l'aigua i fortes ventades,
i el planeta ho
accepta perquè són el clam de la seva veritat,
el clam que mostra
el camí vegetal, animal i també l'humà.
No tothom l'enten
aquest clam,
és el clam de la
vida global,
una petita part de
la humanitat no el vol, ni l'accepta,
aixeca un altre
clam, el de l'odi,
l'odi que beneficia
uns pocs i atormenta la majoria.
La majoria
intel·ligent i solidària,
escolta el clam,
té fe en les
tomentes de terra, mar i aire,
són arguments de
pau per els humans.
La natura és sàvia,
sovint les seves
totmentes són rebelions de llibertat,
La llibertat dels
humans,
esperit del cosmos
pels camins de la veritat.
