ABRAÇADA DE BENVINGUDA

 

 

 

 Al cim d’una muntanya,

l’abraçada de l’aire em fa mirar el cel,

un paisatge ple de llum m’allargà la mà

i una veu amiga eixida del silenci,

el que veus és casa teva,

em diu fent-me un petó,

estima-la.

Una gran roca plana,

matalàs de les nits de somnis,

em feu de llit contemplant el firmament.

Besos de llum retrataven els meus ulls,

les meves mans enlaire saludaven l’infinit,

quan de sobte les estrelles em desitgen bona nit.

Somiava? Delirava? Vivia.

Es va fer curta la nit. Era dolç el dormir.

Quan l’alba em desvetllà,

la meva boca gaudia dolçors de mel,

la mare lluna alimentava el somni,

havia trobat casa meva de veritat.

El cim de la muntanya,

volia fer-me volar com els ocells.

El llac de la vall que m’esperava

dibuixava en l’aigua el meu descens de la muntanya.

El meu jo era un altre,

petonejava les pedres del camí,

gaudia amb la suavitat de l’herba que trepitjava,

demanava a les aus, ensenyeu-me a volar

i el mirall del llac que m’esperava

projectava al cel

la felicitat d’haver comprès:

el món és casa meva.

CARITAT

 

 Caritat, la gran virtut de l’amor,

dimensió humana d’estimar

ajudant al pobre,

transcendent estimant a Déu.

L’acte més sublim de caritat infinita,

el sacrifici de Crist crucificat,

l’immens amor de Déu a la humanitat.

Traduït en amor humà,

estimar a Déu sobre totes les coses,

i al pròxim com a nosaltres.                                      

Estimar els enemics

la grandesa de l’amor humà.

La història ens ensenya:

                                             la caritat

no la practiquen les guerres: són odi.

Els innocents que les bales maten són amor,

perden la vida i l’odi els prohibeix estimar,

però moren estimant

donen la vida per amor al seu poble.

A la gran època del procés li manca

un pas endavant,

aprendre a estimar: la caritat.

Si la guerra és l’argument de la pau

no s’estima a Déu ni als humans.

On és la caritat?

LA NATURA AMIGA

 

La solitud em deixa sol

sense cap alè d’una amistat,

i l’angoixa,

argelaga en el bosc del meu silenci,

punxa l’ànima,

una gota de sang dels sentiments,

un petó la vol.

Una papallona voleia

estimant les flors,

els colors l’esperonen,

Ii els pètals de roses silvestres somriuen.

Uns ulls em miren,

les fulles dels arbres venten els meus cabells

al mateix temps que les fulles

a cau d’orella em diuen amic.

Els meu cor batega il·lusions

els meus ulls han llegit el missatge,

la natura està amb tu,

No estàs sol,

tingues fe

la natura ajuda, estima,

sempre acompanya.

LES MANS DE TOT EL MON UNIDES

 

Milers de milions de mans aplaudint les estrelles,

somni d’amor de la llum del món,

són aus voladores que volen fer el niu,

i l’arbre que busquen creix en el jardí del cel.

Mans del món enyoren amistat

soles i abandonades viuen i moren esclaves,

són mans que el seu arbre no arrela,

no creix en jardins,

i els arbres de mans desunides

en el desert s’acomiaden,

la mort els obre les portes del cel.

En el món hi viuen mans que són mans d’ amor,

l’esperit de Déu es la seva força,

tenen fe i esperança,

desafien odis, enveges

i allarguen la mà esperonant als pobres.

La nova pàtria dels pobres

té un nom MANS UNIDES,

ballen la dansa donant-se les mans,

la sardana que agermana,

i convida a tots els humans

a ser iguals, lliures i fraternals.

Lletra, música i fets de MANS UNIDES.

JUSTÍCIA

 

 

Justícia, l’art del regne de la veritat,

saber viure en la bondat dels pensaments, paraules i fets.

El just evita la mentida,

parla sempre el be de l’amistat,

i els fets s’allunyen del mal.

La persona justa s’alimenta de la llum de veritats,

ser just és molt més que complir la llei.

Les lleis poden ser injustes,

i els jutges també massa sovint s’equivoquen.

Complir la llei no és ser just,

és fugir del càstig que sense culpa t’acusa,

La justícia és la bondat de l’amor.

El just quan estima crea felicitat,

la justícia quan és justícia

defineix l’amor.

La justícia humana quan actua

no sempre estima, activa l’odi.

Condemnar no és fer justícia.

fer justícia és la fe de la persona digna,

sempre es amor a Déu,

encara que sovint el just no ho entén.

Són els secrets de la vida transcendent.

L’amor del just és llum d’eternitat.

POLÍTICA

 

La veu del poble

reina de les relacions humanes.

Encara no ho entenen ni accepten

els polítics,

ni els d’ahir, ni els d’avui.

Cultura de convivència,

ho diuen,

però no ho fan.

Ni ho deixen fer.

La mort,

testimoni de la història,

acusa davant el tribunal del temps.

No hi ha política pels pobres,

sí, arguments pels rics,

Les armes de la fam i de la guerra.

Tant pobra és la intel·ligència humana?

No és pobra,

es injusta,

les guerres són fonts de diners.

La política en el seu naixement,

portava en el front l’estrella de la pau.

Avui no és estrella, ni és pau.

Per què?

Per que no estima la veritat,

només estima la mentida.

HUMANITAT

 

 

 L’himne de la vida en la terra,

la fauna el canta en l’aigua i el vent,

i la flora amb notes de perfums i colors

l’acompanya.

La humanitat en camí de transcendència,

agafada de les mans de fauna i plora,

canta

i en el cosmos

tonades d’aromes de pols i perfums

l’infinit les fa seves.

Orgull del cosmos, la humanitat

respira essències d’un altre món,

essències primer d’un jardí terrenal,

essències finals d’un jardí celestial.

Flora i fauna

alimenten la vida dels humans,

esperen compartir el guardó infinit

el dia que la humanitat

sigui ciutadana del jardí del cel.