Poesia, música l’Espai Tranquil Barbany

 Parlar de poesia eròtica en el comportament humà i la seva projecció transcendent convidava en l’acollidor Espai Tranquil fer un viatge virtual en el temps seguint les petjades de l’amor. La trobada fou molt més que un recital, perquè els poemes eren el fil conductor d’una mena de meditació en veu alta del recorregut de l’erotisme per la història i la seva incidència en el ser humà amb aspiracions de sublimitat. La humanitat des de els primers temps i al llarg de la seva història li ha donat a l’amor humà tanta importància que ha trobat la manera de divinitzar-lo. Els grecs i els romans tenien les seves deesses del desig sexual, erotisme, el seu déu Eros, i aquest desig ha persistit al llarg de la història amb tractaments dispars i contradictoris. El problema rau en que la centralitat rau en la persona que és el subjecte del desig i de la seva vivència. I la natura que és sàvia ha demostrat saber desvetllar allò de positiu i sublim que a nivell humà té l’erotisme. La poetessa  Lesbos, símbol real de l’erotisme, ja el defensava en els seus poemes. Ovidi, fou desterrat de l’imperi romà per haver escrit el llibre “Ars amandi”, i Eric Froom, alumne de Freud, escrigué l’ ART D’ESTIMAR. Curiosament el pintor Joan  Ponç va conèixer la seva segona esposa, amb la pregunta, coneixes l’art d’estimar? fent referència al llibre d’Eric Froom. Curiosament la sublimació de l’erotisme ens la dóna el Càntic dels càntics, atribuït al rei Salomó. Els seus primers versos són d’un erotisme tan natural que extasien. Diuen: “Que em besi amb besos de la seva boca! /Les teves carícies són més dolces que el vi./ Són embriagants els teus perfums, / aroma que s’escampa és el teu nom / per això les donzelles s’enamoren de tu.” Acabada la part expositiva, la segona es dedicà a una lectura de diferents poemes a càrrec de Carme Manau, comentats per Joan Sala Vila. En l’erotisme del Càntic dels càntics la naturalesa s’agermana amb l’ésser humà i així els raïms i les pomes defineixen l’amor, les vinyes les estances per estimar i les gaseles ens ensenyen a perseguir les persones que s’estimen. La música de la violinista vallesana, Marina Serra, hi aportà l’ambientació adient per trobar-se en una vetllada en la que l’amor humà amb aspiracions sobrenaturals era el perfum i les sabors de la paraula. I arrodoní la festa amb la música de Paraules d’amor.

Isidre Oller amb el Niu d’Art a Torelló

El poemari The wind cries Mary, d’Isidre Oller centrà el gaudi poètic d’amics de la paraula a la Biblioteca Dos Rius de Torelló amb un recital dels poemes ambientats per la música d’Arnau Pallarols . Jordi Dorca, excel·lent poeta i gran coneixedor de la literatura catalana i de la llengua, amb la presentació del llibre d’Isidre Oller feu viure les interioritats del pensament humanista del poeta aprofundint en el missatge que es desprèn d’un domini exquisit de la metàfora. Interioritzar-se en l’anima del verb palesa un domini intel·ligent de la passió despertada pel coneixement de l’objecte i sovint d’un altre subjecte, independentment de les diferències. Precisament les diferències en les emocions obren camins a les manifestacions poètiques de la paraula com si es tractés de colors que desprès de la pluja obren l’arc de Sant Martí perquè la bonança endolceixi l’esperit. Companys d’Isidre Oller, del Niu d’art, participaren en el recital de poemes del seu poemari, amb amics de la poesia de Torelló, palesant la bellesa interior dels poemes en les diferents modulacions de la paraula que li donava cada recitador. Isidre Oller agraí la presència dels amics de la poesia, fent un expressiu recorregut sobre els motius de la seva vida que el mouen a escriure, i la seva relació amb Torelló per l’amistat amb Jordi Dorca i Assumpta Arimany. L’acte palesà abastament que amb el poemari The wind cries Mary s’ha manifestat un excel·lent poeta, veí de PARETS DEL VALLÈS.

The wind cries Mary

L'erotisme envers la mística

Presentació a la Biblioteca de Llinars

Homenatge a Montserrat Abelló

El teatre, una font de coneixement i amistat

Calderón de la Barca va escriure l’obra EL GRAN TEATRO DEL MUNDO i Ramon Llull en el Llibre d’amic e amat ens fa reflexionar quan en són positives i per tant necessàries les accions humanes. L’amic va preguntar a l’enteniment i a la voluntat quina era la primera en la recerca de l’amat. I les dues facultats humanes coincidiren en que la primera era el coneixement. La cultura és un  factor essencial a la convivència humana i parafrasejant Ramon Llull, la convivència és l’amat i els amics són tots els ciutadans i ciutadanes. Perquè la convivència esdevingui el model desitjat de pau i justícia cal conèixer els elements que la configuren. I el teatre és un element de coneixement perquè va directament a les arrels, que són les persones i a la valoració dels fruits. I és precisament per aquestes consideracions que la presentació del programa escènic al Teatre Auditori de Granollers assoleix la consideració de pedagogia de la convivència. I com reflexiona l’amic e l’amat, és imprescindible el coneixement. Els desitjos són sempre fruit d’un coneixement que pot arribar de diferents indrets i de diferents fonts. Fer conèixer és una invitació a estimar. És aquella acció d’allargar la mà a la persona estimada que el seu contacte la fa més desitjable. És el tenir a la mà una peça de ceràmica que amb el tacte i el dring la volem nostra. Fer arribar el missatge cultural a tots els ciutadans és una invitació a la cultura que fa més intensa i solidària la convivència. Per aquesta raó és indispensable despertar el desig, perquè el desig és el primer pas de l’amor i l’empenta per aquest primer pas la dóna el coneixement. La presentació la vaig viure pedagògicament i creativament perquè personalment em va suposar una invitació a aportar el meu granet de sorra a la cultura i a la vegada a compartir-la. El teatre és una forma de compartir al gaudir amb tots els espectadors però també perquè pot esdevenir pont de posar punts de vista en comú i sovint un despertador de noves amistats. I és precisament l’amor, que quan més intens millor actua, esdevé la base i la raó per recercar l’estimat, per conèixer millor la ciutat, la comarca, Catalunya. L’amic li preguntà a l’amat quines eren les raons per estimar-lo. La resposta fou, estima i ho descobriràs.