L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

diumenge, 2 d’octubre del 2022

UN ROURE

 


 A mig camí de l’escola,

cada matí,

un roure em donava el bon dia.

Era savi aquell roure,

i molt bon amic.

Un diumenge tornant sol de missa,

cap al mig dia,

el sol molt esplèndid,

les fulles del roure m’allargaven ses mans,

volien que a l’ombra

escoltés les seves cançons.

Recolzat en el tronc

amarat de petons del temps,

l’herba ran de la soca

se m’oferí per coixí.

El roure transformat teatre,

ses fulles, orquestra,

amb música de silenci

em dedicaren la seva cançó.

Abraçat al roure plorant d’emoció

no tenia prou petons.

Els batecs del cor eren els seus batecs,

l’adeu de les fulles

missatges de camins de vida.

dimarts, 27 de setembre del 2022

ORENETES


 El vol de les orenetes,

cant del bon temps a pagès,

sembrava il·lusions,

les seves veus cantaven amb les estrelles,

i els treballadors i treballadores del camp

imitaven el seu art.

Un niu d’orenetes,

arran de teulada,

desvetllava enveges a l’hora del repòs.

Convidava al somni del avui i del demà,

l’avui dels ocells pare i mare,

el demà dels ocells filles i fills.

Les orenetes a pagès

jugaven amb els nens i nens amb la palla,

es divertien collint flors del bosc

i a la nit

dormien un somni,

eren, també, treballadores de pagès.

Els nens de pagès

quan les orenetes s’acomiadaven,

cridaven,

us esperàvem, torneu aviat,

casa nostra es casa vostra,

i el vostre niu

amor del nostre cor.

dijous, 22 de setembre del 2022

A L’INSTANT


Fuig la por,

l’angoixa

turmenta l’ànima

i el cor

amaga els sentiments

vora el foc

LLENÇOL


 Senyera tenyida de foc

i de sang

abraça una flor blanca.

Escalfa la planta,

embogeix el color vermell

la tija

i el repòs de les flors

ofega la veu de la passió.

dimecres, 21 de setembre del 2022

OBLIDAR


Oblidar

sombra d'un misteri mític,

eros de les ones

que un vaixell sacseja,

Oblidar

color negre de la nit de la vida

que vol contemplar l'escena

i l'entorn és ceguesa.



LES ESTRELLES BRLLEN

 



Fora, les estrelles,

gemes d'un mantell blau,

alenen les vibracions

d'ombres humanes.

Un esquelet del jardí

dibuixava foscors de cendres

en terra humida.

La llum de la casa s'apaga,

les ombres

esdevenen no-res.

Núbols,

no amagueu les estrelles


DUES FLORS

 


Plorar i riure,

dues flors d'hivern

en un gerro de neu.

Plorar i riure,

dues flors de primavera

en un raig de sol.

Plorar i riure,

dues flors d'estiu

en els ulls d'un infant,

Plorar i riure,

dues flors de tardor

en un cor enamorat