El teatre Ponent de Granollers, una vegada més, va sorprendre
els espectadors amb la posada en escena d’una obra extraordinàriament
intercativa amb la finalitat d’apropar l’òpera a la gent. Un espectacle que
donava la impresió que es configurava i s’adaptava a les circumstàncies del
moment. Amb un muntatge molt popular i amb una expressivitat molt propera, les
sopranos van interpretar escenes d’òperes de
Mozart, Verdi, Puccini, Bizet, Offenbach i Rossini. No hi va faltar la
comicitat molt ben portada per una de les cantants i pel pianista i la
naturalitat fou la nota protagonista amb la presència, quan l’escena ho
demanava, de persones del públic. Certament que una de les escenes més
celebrades i aplaudides la va protagonitzar una Senyora, que una vegada cantada
l’ària corresponent de Nabuco per la soprano, entona Il pensiero de la mateixa
òpera afegint-s’hi una bona part dels assistents que li van donar al moment
aquell caliu popular que dóna vida al
teatre. Durant el transcurs de l’obra foren nou els espectadors voluntaris que
interpretaren papers secundaris amb una notable facilitat d’improvisació. Una
vetllada inolvidable amb un regust de tornar-la a veure i aplaudir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada