L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

dilluns, 25 de maig de 2015

CAMBÓ / COMPANYS



Espectacle produït pel Teatre Ponent amb la dramatúrgia i direcció de Frederic Roda. Possiblement alguna veu ha criticat la barreja de política i cultura, en  el nostre espectacle, política i teatre. Millor dit, portar a l’escenari dos discursos politics de signe oposat. Sortosament el teatre li ha afegit aquell toc de passió que pot apropar la gent a la política. I és bo perquè existeix una cultura política que converteix la política en cultura. L’actor, Carles Martínez, protagonista ho palesà abastament. Dos discursos mestres de la política creant afició i simpatia en un teatre, no només enriqueixen la filosofia de la vida sinó que aconsegueixen que aquesta vessant de la filosofia política esdevingui part integral del pensament i del sentiment, arribant fins i tot a la passió. L’escenari de Cal Rajoler de Parets del Vallès on triomfà l’espectacle visqué aquesta transició. Escoltar el discurs de Cambó en la veu de Carles  Martínez i gaudir del seu gest produïa una sensació d’actualitat que convidava a ser-ne protagonista amb el problema de saber escollir quan la veu i el gest de l’actor trametia el discurs  de Companys. Mestre, l’artista en l’art de comunicar, emulant el mestratge dels dos polítics amb el valor afegit que l’actor dramàtic modelava amb la veu i el gest una obra d’art de la paraula. I precisament aquesta circumstància col·locà sobre la taula dels oients una escultura oral d’un fet polític. Des de la vessant dramatúrgica fou un encert bastir un espectacle amb dos peces d’oratòria política d’objectius divergents per no dir contraris. Crearen un ambient de diàleg i debat que situava l’espectador en l’època de la Catalunya dels anys trenta del segle passat, concretament en la declaració de la República Catalana en el marc de l’estat espanyol. I el problema l’estatut de Catalunya. Les posicions contràries dels dos oradors  buscaven Catalunya, Cambó com una autonomia i Companys, com una república de tipus federal. El centre, en ambdós oradors era el bé de Catalunya. Curiosament les circumstàncies actuals que viu el país s’hi veuen reflectides amb la diferència que avui el sector majoritari políticament va més enllà d’una federació per defensar un estat independent. Frederic Roda ha tingut una bona pensada al tornar a presentar aquest espectacle, als amics del teatre, que durant la representació gaudeixen per la qualitat artística de l’actor, i per la qualitat política dels discursos als que Carles Martínez els hi afegeix el calor artístic literari.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada