El teatre de Can Rajoler de Parets del Vallès va
aplaudir entusiasmat un espectacle profundament crític contra la política
econòmica de la pell de brau, agermanada amb la de Grècia. Ramon Madaula amb el
paper metafòric d’un ens psíquicament feble i Anna Sahun, amb el d’una científica
que estudia les relacions entre el ser com cal i el ser psíquicament disminuït per
arribar a conclusions de futur entusiasta. El diàleg des d’el començament és un
diàleg de confusions i mal entesos premeditadament provocat en el que la
capacitat reflexiva del subjecte d’estudi pateix una suposada millora
intel·lectivament però que s’entrebanca en cada nova proba. El presumpte malalt
psíquic actua sota la prepotència del poder físic i econòmic amb l’obligació de
passar unes probes que el poder econòmic efectiu li exigeix, sota promesa d’un
bon pagament per les seves bones previsions de col·laboració. El malalt està
totalment dominat per la força sota l’amenaça de les armes i la promesa del
diner que li solucionaria els seus problemes econòmics familiars i la
impossibilitat d’escapar-se per estar les portes controlades elèctricament. Sota els efectes
de les armes i la llibertat el malalt desafia la mort i el diner i amb aquest
comportament recupera una suposada llibertat, perquè el comportament idiota ha
estat deixar-se convèncer per la política i el dinar alemanys. El idiota ha
estat la metàfora d’una Espanya i una Grècia que es creuen importants i en
realitat són titelles del diner, que per aconseguir-lo accepten totes les calamitats
que el poder econòmic els hi proposa com una política democràtica modèlica. Una
crítica subtil i una metàfora de la situació actual de l’estat espanyol. L’actuació
dels dos protagonistes, magistral. El malalt, un espanyol i la científica,
alemanya. Tota una insinuació de sortida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada