ELS MOTS I LA COSA, de Jean-Paul Carrière

Una pre-estrena celebrada al Teatre de Lliçà de Vall d’un erotisme força intens palesà la riquesa de la llengua en un tema tan humà com és el sexe, les seves expressions i les seves passions. L’actor Ricard Borràs demostrà les seves qualitats de dramaturg en l’adaptació del text de l’escriptor francès i en la seva posada en escena. Una posada en escena que suposava un intercanvi epistolar amb un intercanvi verbal amb monòlegs intensius i diàlegs ràpids entre l’actor i una actriu porno, Laura Guiteras, que desitjava conèixer el lèxic sexual en la màxima extensió i profunditat. La correspondència fou complerta, una hora i escaig, en la que les paraules i expressions del tema ompliren àmpliament el temps. Una escenificació adequada, l’estudi d’un literat, amb l’acoblament de moviments per l’intercanvií de diàlegs i en un  moment determinat i ocurrent la menja d’una pera, per què allò que es representava podia fer viure la re-pera. Més enllà de les paraules, manifestació de la riquesa lingüística i cultural, s’hi palesa la naturalitat d’un poble que entenen de diferent manera el sexe, l’integrava en la seva vida i en la seva cultura. Una de les connotacions de l’espectacle rauia en com des de diferents nivells culturals es tracta i es parla d’una de les relacions humanes més profundes i més vitalistes perquè el sexe més enllà del desig i del benestar i felicitat és la raó de la supervivència. No debades la relació sexual és coneix com “fer l’amor”, perquè l’acte més gran d’amor és crear una nova vida. Òbviament que en l’actualitat significa més la satisfacció d’una passió que no pas el desig de portar al món una nova vida. Una reflexió profunda sobre el text de l’espectacle ens portaria amb tota certesa a una profunda filosofia de la vida. El teatre ha estat sempre una pedagogia de l’existència i l’espectacle que comento en forma part. Pot agradar més o menys, pot haver-hi persones que s’hi trobin incòmodes per la forma  i algunes paraules, pot suposar un enfrontament cultural bàsicament religiós, però allò que no es pot negar és el rerefons d’un gran humanisme, que des de diferents punts d’anàlisi tothom reconeix. Una vegada més el teatre ens convida a reflexionar i el tema ho exigeix.