Poetes, elles i ells, amics i amigues de la poesia van viure intensament la jornada de promoció i celebració de la poesia. El Restaurant La Salut, de Parets, adequà acuradament a l’acte, el menjador de la grans solemnitats. Independentment del nombre d’assistents, que vorejaren la quarantena, se celebrava una solemnitat de la poesia. Aquella poesia que defineix i enriqueix la personalitat, que és viva i convida a la solidaritat i la pau.
La primera ponència desenvolupada per Jordi Dorca, sobre la solitud del poeta convidava a reflexionar sobre el verdader significat vital de la paraula poesia. La solitud del poeta pot ser una necessitat per a la seva creació i una realitat per la distància d’una part de la societat que no entén el perquè del fet de ser poeta i no troba en el seu interior aquesta qualitat amagada que no actúa. El debat conduit pel vici-president del Niu d’Art, organitzador de l’acte, Sr. Isidre Oller, fou intens, dens i una demostració de la realitat política que viu en l’actualitat Catalunya. Un curt recés per fumar un cigarret i fer un cafè i la segona ponència, sobre la veu de la dona en la poesia.


Desprès d’un dinar de germanor amb un menú adequat a l’acte i molt ben servit pel Restaurant la Salut, la trobada poètica celebrà la segona part del programa amb un recital poètic a càrrec del grup Desperta Ferro. Joan Verdaguer, rapsode, amb la passió i l’entusiasme que el caracteritza feu gaudir al públic amb poemes de creació pròpia i amb d’altres escrits per grans poetes de la literatura catalana.
La música del seu amic i company Joan Cerezo contribuïa a crear aquell ambient poètic que el I Congrés Poètic de Parets del Vallès, organitzat pel Niu d’Art, desitjava que cada persona es feu seu perquè en l’interior de cada ser humà hi viu un poeta amagat i és necessari que es manifesti solidàriament sentint-se creador de la poesia que ha de ser una convivència en pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada