La Setmana Cultural de la Capital de la Cerdanya,
celebrada a la primera setmana de juliol, és per a mi una invitació a la que
cal donar compliment. Puigcerdà amb el seu llac i el seu entorn natural convida
a un diàleg amb la natura que enriqueix culturalment i et sents part de l’univers.
La majestat del Cadí i el cim de Puig pedrós reforcen les ales de la il·lusió i
l’encant de l’entorn es transforma en el mirall de l’ànima. L’emoció poètica d’una
trobada esdevé l’ascens a la muntanya més alta i des d’ella saludes al món. La
netedat de l’atmosfera i la visita regalada d’una pluja fan pensar en la neteja
de l’esperit per viure la felicitat del seu cel blau. La Cerdanya amb l’encaixada
amiga de la part catalana i la francesa
internacionalitzen el sentiment i poetitzen la il·lusió. El nedar tranquil dels
cignes i el saltirons improvisats dels peixos li donen a la visita del parc un encant
que transparenta les paraules i les músiques. Una estada en el meu estimat
Puigcerdà fa reviure intensament la poètica de la vida i més encara quan la
primera autoritat cultural, el seu
alcalde, et fa l’honor de presentar el teu llibre de poesia conjuntament amb el
de filosofia de l’amic i company Josep M. Piguillem. Quina raó aconsella una
presentació de dos llibres tan diferents? I la trobà en l’amistat dels dos
autors. A Puigcerdà en la seva setmana cultural he refermat l’amistat, he encès
amb una llum més ferma encara la il·lusió i he escoltat la veu de la comarca
que em demanava no deixés mai la poesia amb una condició que el meu millor
llibre fos la meva imatge. I em vaig sentit més identificat amb el fet poètic en el recital per parts dels amics i amigues de
la trobada que van convertir el teatre ceretà de l’Ateneu en el temple de la
poesia catalana. La XIX trobada de la poesia catalana va cloure la setmana
cultural amb la força de l’ideal poètic que no és altre que el d’un món millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada