Art i poesia, adobs de convivència

La vida és un jardí, regada amb l’aigua de moltes fonts. N’hi ha dues de trascendents, l’art i la poesia. I en el conreu d’aquest jardí hi col·laboren positivament petites trobades que gaudeixen missatges artístics i poètics. Trobades, que, a vegades, enriqueixen la petita convivència amb retrobaments que la distància ha fet més memorables. L’Auditori BARRADAS d’Hospitalet de Llobregat, en el marc del FESTIVAL ACRÒBATES, organitzà l’hora del conreu artístic i poètic amb la inauguració de l’exposició d’unes pintures de Jesús Costa interpretades poèticament per mí en el llibre ULLS DELS TEMPS PLOREN. L’acte verdaderament fou una festa de l’acrobàcia dels colors i de les lletres gaudida per amics de la cultura. I eren precisament els ulls del temps que ploraven amb expressions de moltes mirades perquè el mirar és el principi del conèixer i del desitjar. I en l’acte, la pluja d’una filosofia popular saonà la terra del jardì amb pensaments de Ramon Llull, amb encaixades d’amics i amb retrobaments històrics, en la història petita de la gent. No són sempre les grans trobades o els grans moviments que volen canviar la història quan la multiplicació d’actes com el de l’Auditori Barradas ajuden a refermar la consciència ciutadana i l’aigua de la cultura acarona les arrels més profundes de les convivències en pau i enriqueixen la identitat dels pobles i enforteixen la personalitat dels ciutadans. Jesús Costa, amb les seves pintures amb els ulls de protagonistes, ens convidava a mirar i els poemes meus volien ser el despertador del desig. Una trobada basada en la qualitat artística i poètica dels éssers humans que amb encaixades i abraçades signaren el poder de la cultura en el devenir d’un món millor.