Recital de novembre de 2017del Niu d’art poètic

Un recital diferent, no, un recital en el marc del moment històric i continuant la línea ascendent de l’entitat cultural paretana. La centralitat de l’acte presentava dues vessants prou significatives. A) canvi de president B) convidats al voltant d’un llibre. Feta la salutació pel nou president Isidre Oller, donà la paraula al president dimitit. Abans de llegir el poema escrit recolzant la llibertat dels presos, un servidor vaig explicar que la meva dimissió no era per  cap desengany, per cap contratemps, sinò per exigències de l’edat que limita els moviments físics i a vegades el anímics. I aquesta condició no permet poder actuar tal com es mereix el Niu d’Art. Si la Junta ho contempla continuarè com a vocal i dedicarè la meva activitat literària al  creixement de l’entitat. Donades les gràcies als socis i sòcies per la seva col·laboració vaig llegir el poema JO SÓC LA MEVA LLIBERTAT.

Acte seguit els membres i amics del Niu recitaren els poemes escollits i una vegada acabada la primera part, el President isidre Oller presentà amb un estil molt distès el llibre del poetes convidats “A punt”.Un llibre d’editorial Volianes que aporta un nou estil d’entendre la poesia i particularment de viure-la, amb unes reflexions que situaven el poemari en el marc de la natura i del progrès. Un llibre escrit a sis mans simulant un concert de piano a quatre mans. Núria Pujolàs, Jordi Roig i Lali Ribera, actrius i actor amb un petit espectacle en forma de joc conviden als assistents a esdevenir actors vivint emotivament els poemes que elles i ell llegeixin.

Marina Serra amb el seu violí agermà música i paraula amb unes interpretacions que enriquiren el recital i el seu ambient i complementaren les emocions poètiques de la paraula amb la mística de la música, que enlaire l’esperit. 

POESIA I MÚSICA EN EL SILENCI

El dia de TOT SANTS, a casa nostra, l’esperit global de la vida respira aromes de les flors, escolta músiques i poemes i medita en els espais del silenci on conversen íntimament els habitants dels pobles i els que reposen la pau merescuda. Alliçona comprobar la força espiritual dels cementiris el dia de Tot Sants o de Tots Sants. Tot Sants és l’espai dels d’ahir i els d’avui, Tots Sants, és la resposta dels que habiten el TOT. És le dia de la gran Germanor universal, el dia en el que la vida i la mort fan veritat la seva germanor, amb la vida comença l’existència i amb la mort es transforma en una altra. Com és aquesta altra, en tots és un desig, en molts, una altra vida, i en alguns la fi de tot. Però el dia de Tots Sants és la gran diada de la humanitat, perquè humanitat són tots, els d’avui i el d’ahir.

A Parets del Vallés l’acte central de la festa global de germanor se celebrà en un espai del cementiri. Un recital poètic i un concert musical. La poesia i la música que són la mística i la lírica de la vida. El Niu d’art hi aportà la paraula definidora de cada personalitat perquè és la paraula la imatge subtil de cada ésser humà. Però la força de la  paraula de la mà de la música esdevé la intensitat sublim de la existència, que respira natura i desitja eternitat. Amb els poemes i les músiques al vent, Parets saludava espiritualment als seus avantpassats mentre ornava la seva estada amb un ram de flors, enviava la il·lusió d’aquells petons de la vida, recordava alegries i penes, i alguna llàgrima regalaven els ulls.

El Duo Adagio amb el piano i el violí amb les seves melodies embolcallaren les essències dels poemes i regalaren al cel blau el missatge de l’amor, que no mort mai i que fa viure pensant en l’infinit sublim. Infinit que cada persona viu d’acord amb les seves idees i emocions però que en el fons sempre és una abraçada universal de tota la humanitat.

Parets, el dia de TOT SANTS, va recodar a tots els seus ciudatans que en l’espai del gran silenci s’hi descobreix el misteri de la vida, embolcallada amb aromes poètiques i amb músiques de l’anima. I que la vida ha de ser sempre plena, cada jo ha de ser jo per què Tots Sants celebrin la seva gran diada.