Gotes de sang reguen el jardí,
plantes i arbres fruiters de fulles molt verdes
maduren els seus fruits.
Sacrificat, el jardiner per saonar la terra
desespera quan males herbes i bèsties salvatges
malmeten les fulles verdes.
Ara són les fulles, demà seran els fruits.
El bon jardiner sent el seu cor ferit,
protegit del sol per l’ombre d’un arbre
reflexiona Catalunya és el seu jardí.
Jardiners d’altres jardins
envejosos, amb insectes i aigües verinoses
ataquen les plantes.
Desconeixen els enemics
la qualitat i resistència d’arbres i plantes envejades.
Les fulles tacades amb herbicides i els fruits ferits per la tempesta
arrenquen llàgrimes al jardiner,
són llàgrimes d’alegria, no de pena,
són de joia perquè arbres i plantes del seu jardí,
resisteixen insectes i herbicides.
És l’amor del jardiner que fa el miracle,
és Catalunya estimada pels seus fills.
Les tempestes enemigues
mai mataran les flors que fruitaran
perqué la llei que governa Catalunya
és l’amor dels catalans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada