M’embruixa la immensitat de la mar,
escolto les ones cantant melodies blaves,
mentre els ulls astorats
descobreixen un tauró aplaudint.
Pessigo la meva galta, no somio.
La saviesa de l’aigua em demana diàleg.
Una onada besa els meus peus i me’ls renta,
sensació d’incredulitat,
no, sent el meu esperit que jo soc aigua.
La veritat esdevé somni despert,
neix un desig de companyia dels peixos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada