L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

dilluns, 4 d’abril del 2022

NUESA, MISTICA DELS COSOS HUMANS


“Jo soc una muralla,

Els meus pits en son les torres.

I ara soc als seus ulls

com la qui troba la pau”

(Càntic xels càntics VIII,10)

 

Nus, ell i ella, dormint a la platja,

escoltaven el cant de les estrelles.

A l’alba, al sortir el sol,

una onada, del somni en feu veritat,

obre la porta de la gàbia,

i l’ocell hi penetra cantant.

La llum del sol petoneja la parella

mentre una veu marina canta

els besos de la vostra boca son dolços,

dolços com el vi dels pits de l’estimada.

Quan l’amor embolcalla l’ànima

els ocells refilen al seu vol,

la fauna salta d’alegria,

i una cançó de la coral del cosmos

repeteix al compàs de la batuta del vent

els humans quan s’estimen

son flora i fauna de l’amor etern.

Els seus genitals quan s’abracen

les seves llavors fruiten aspirants a l’infinit.

L’erotisme és desig que dignifica els cossos.

El Càntic dels càntics es fa llum

quan la dona ens diu:

Jo soc una muralla,

els meus pits en son les torres.

I ara soc als seus ulls

com la qui troba la pau.

Quan es contempla un cos nu,

es contempla una imatge de Déu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada