Els meus pits en son les torres.
I ara soc als seus ulls
com la qui troba la pau”
(Càntic xels càntics VIII,10)
Nus, ell i ella, dormint a la platja,
escoltaven el cant de les estrelles.
A l’alba, al sortir el sol,
una onada, del somni en feu veritat,
obre la porta de la gàbia,
i l’ocell hi penetra cantant.
La llum del sol petoneja la parella
mentre una veu marina canta
els besos de la vostra boca son dolços,
dolços com el vi dels pits de l’estimada.
Quan l’amor embolcalla l’ànima
els ocells refilen al seu vol,
la fauna salta d’alegria,
i una cançó de la coral del cosmos
repeteix al compàs de la batuta del vent
els humans quan s’estimen
son flora i fauna de l’amor etern.
Els seus genitals quan s’abracen
les seves llavors fruiten aspirants a
l’infinit.
L’erotisme és desig que dignifica els cossos.
El Càntic dels càntics es fa llum
quan la dona ens diu:
Jo soc una muralla,
els meus pits en son les torres.
I ara soc als seus ulls
com la qui troba la pau.
Quan es contempla un cos nu,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada