Una comedia irreverente, absura y surrealista. TOPIC
THEATRICAL
Amb aquest títol i aquestes paraules presentava el programa
de mà l’espectacle del darrer cap de semana al Teatre Ponent. Veritablement no podia
ser més encertada la valoració i li afegiria un adjectiu, divertida, perquè l’obra
en ella mateixa tenia un objectiu prou evident, fer-ho passar bé una bona estona.
I la base de l’argumentació no era altra, encara que d’una manera molt subtil s’hi
llençaven crítiques de tota mena i cap institució se n’escapava. Les polítiques
eren molt del dia i punyents, les morals intentaven dissimular-les i les socials
buscaven la llibertat d’expressió. Amagat l’argument amb una suposada visita
per aprofitar una estona jugant a cartes s’hi ventilaven judicis de tota mena
amb el rerefons de la hilaritat. Hilaritat que en certes ocasions s’exagerava
per donar més forma a l’escena i més profunditat a la feblesa del diàleg,
sovint, sense sentit formal perquè la informalitat era el sentit. La presentació
dels dos matrimonis que s’havien de trobar sincerament genial per la comicitat
lúdica d’un diàleg buit temàticament i crític en l’objectiu que s’intentava descobrir
o trobar.I com és natural la presència d’un personatge aliè, conductor del fil
i jutge del moment amb una personalitat de servei en el dos papers que
desenvolopava, personalitat que les dues parelles protagonistes interpretaven d’acord
amb els seus interessos. La presència d’una serietat organitzadora amb aquest
cinquè personatge li donava a la clara forma lúdica de l’espectacle una més simpàtica
evidència amb la intencionalitat de donar-li credibilitat. En el fons del fons,
un joc de la vida, incissiu, punyent i crític des de la visió de la veritat.
Referent a la valoració dels personatges, la primera observació que els papers
eren escaients, la capacitat representativa, independentment de l’exageració
lúdica, excel·lent i la coreografia d’una naturalitat calcada de la realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada