L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

dilluns, 12 de gener del 2015

¡POR AQUÍ! ¡POR ALLÀ!

Una comedia irreverente, absura y surrealista. TOPIC THEATRICAL
Amb aquest títol i aquestes paraules presentava el programa de mà l’espectacle del darrer cap de semana al Teatre Ponent. Veritablement no podia ser més encertada la valoració i li afegiria un adjectiu, divertida, perquè l’obra en ella mateixa tenia un objectiu prou evident, fer-ho passar bé una bona estona. I la base de l’argumentació no era altra, encara que d’una manera molt subtil s’hi llençaven crítiques de tota mena i cap institució se n’escapava. Les polítiques eren molt del dia i punyents, les morals intentaven dissimular-les i les socials buscaven la llibertat d’expressió. Amagat l’argument amb una suposada visita per aprofitar una estona jugant a cartes s’hi ventilaven judicis de tota mena amb el rerefons de la hilaritat. Hilaritat que en certes ocasions s’exagerava per donar més forma a l’escena i més profunditat a la feblesa del diàleg, sovint, sense sentit formal perquè la informalitat era el sentit. La presentació dels dos matrimonis que s’havien de trobar sincerament genial per la comicitat lúdica d’un diàleg buit temàticament i crític en l’objectiu que s’intentava descobrir o trobar.I com és natural la presència d’un personatge aliè, conductor del fil i jutge del moment amb una personalitat de servei en el dos papers que desenvolopava, personalitat que les dues parelles protagonistes interpretaven d’acord amb els seus interessos. La presència d’una serietat organitzadora amb aquest cinquè personatge li donava a la clara forma lúdica de l’espectacle una més simpàtica evidència amb la intencionalitat de donar-li credibilitat. En el fons del fons, un joc de la vida, incissiu, punyent i crític des de la visió de la veritat. Referent a la valoració dels personatges, la primera observació que els papers eren escaients, la capacitat representativa, independentment de l’exageració lúdica, excel·lent i la coreografia d’una naturalitat calcada de la realitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada