L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

dilluns, 19 de desembre del 2016

Tarda poética a Olot



La tarda-nit era freda però el caliu que alenava l’ambient del Cafè Art Fontanella XII li donava a la trobada d’amics de la poesia un aire lluminós i net. Aquell aire de la primera nit de Nadal que els pastors escoltaven el missatge de pau als homes de bona voluntat. Per què la centralitat de la trobada poètica dibuixava en silenci l’himne de la llum d’una nit d’estrelles. I en el Cafè Art Fonatnella XII hi brillaven onze estrelles amb trenta tres raigs de llum que naixien de les paraules dels poetes, pastors i mags. Els seus poemes eren un obsequi a la humanitat com l’encens, l’or i la mirra o els formatges de llet de cabra i fruits del camp. La Garrotxa, la comarca volcánica, amb la trobada poética va viure una explosió cultural, que dirigía la sea lava al cor dels assistents afavorits per l’escalf d’un foc intern, aquest cop, de la fondària dels cors. Onze poetes majoritàriament de la comarca amb la incorporació d’amics d’altres indrets catalans, enamorats dels cràters que recorden la força de l’amor, el foc  de la natura. Trenta tres poemes molt aplaudits que esdevenien besades poètiques amb la veritat de l’alegria i del sacrifici, memòria de la facultat de somriure i plorar del ser humà.
Trobada, que a la vegada esdevenia un diàleg intergeneracional per l’edat dels poetes i una abraçada de germanor en la igualtat home-dona. Uns detalls enriquidors li donaven a l’acte un caire d’universalitat per la presència de la presidenta i de la presentadora, dues dones de cultures alienes però iguals en l’humanisme. Les minories ètniques esdevenen majoritàries quan es donen la mà i reciten i canten les emocions del cor.Arrodonia la festa, Mariona Comellas, amb cançons populars de Nadal i de la contrada donant-li a l’ambient del Cafè Bar aquell clima de bona voluntat de les músiques de la cova de Betleem. Poetes i assistents, al sentir la fredor de l’aire en la tornada cap a la llar, no era menester alçar els ulls a les estrelles perquè les estrelles era cadascú d’ells i elles. Bon Nadal amb el desig que ho sigui cada dia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada