Núria Queraltó ha signat una aliança de col·laboració amb el
vent. Ausias March li diu “veles e vents han mos desigs complir,/ faent camins
dubtosos per la mar” i Lluis M. Xirinacs, “s’uneixen els vuits vents de la
brúixola del caminant, engalzats en la rosa de l’esperit”. I en cada un dels
vents catalans hi gaudeix de les delícies de la natura que s’agermanen amb
l’esperit. La lectura del poemari és com un vol d’ocell que volant sobre els
boscos i les valls amb la música de l’agua dels rius i del mar endolceix la
vida amb els pastissos de la natura. Els pastissos, més aviat pastissets, són
llaminadures de l’idioma que endolceixen el paladar del llenguatge i il·luminen
la mirada que encisa el desig. Llevant ens regala aquest haikús que ens convida
a recordar la llar de l’esperit que és el cos: “Vol de gavines / esquitxa el
cel de blanc / cridant teulades”. La blancor dels desitjos, com el fum de les
xemeneies, imita el vol de les gavines per sembrar de joia el blau del cel. El
Xaloc, amb aquest curt poema ens convida a la vida impregnada d’amor: “sofrent
somni / els llençols xopos de neguits / apunta l’alba”. Gregal ens fa pensar en
la capacitat artística que cada persona porta dins seu:”Dibuixa cargols / als
teus cabells indòmits / l’oreig del vespre”. Els cabells acostumen a donar una
bona imatge amb una tendència de bellesa. La Tramuntana és activa i orienta el
camí de la vida: “amb llum a les mans / llavor de revolta al cor / desvetlla
camins/. La persona per ella mateixa és llum que ensenya a descobrir el futur.
El Migjorn contempla com la natura aprofita fins els mínims detalls del ser.
“repós sota els pins / el llangardaix vigila/ terra d’engrunes”. El Ponent ens
ensenya a caminar per les espessures:”espés boscatge / agraïda drecera / font
d’aigua fresca” i d’una manera o altra la vida sempre sura. Llebeig-Garbí ens
recorda la veritat de les tempestes que també són importants en la vida en
forma de passions:”ira celeste /sorprenent terrabastall / llampega i trona”. El
Mestral ens fa pensar en com la natura compleix el seu programa: “estol viu
d’ocells / batec en sincronía / natura fluent”. Núria Queraltó amb el seu
poemari ens convida a llegir els missatges de la naturalesa que fant una remor
especial que neix de l’interior dels éssers inorgànics i orgànics que d’una
nmanera o altra es disposen a formar part intergrada en l’ésser humà, verdader
microcosmos. Els vents humans, amics dels de la natura, són les passions que
ajuden a descobrir les veritats i donant-se la mà creen una convivència feliç.
L’esperit de la natura poesia dels humans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada