La vida
és una pantalla oberta,
els temps són instants que parlen.
Cada persona
és pantalla oberta a la mirada,
contemplada i escoltada,
aplaudida sovint, i, a vegades, xiulada.
El suport de les imatges,
la força de dignitat, amb la seva llum,
es reflexa en el goig de les mirades.
Genera felicitat la imatge de cada humà?
La feblesa d’una capsa de cartró,
esdevé força del diàleg de la imatge.
No em canso de contemplar-te,
missatge que els cosmos vol escoltar.
Esdevindrà veritat si cada persona és digna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada