Les
llàgrimes dels ulls,
taques en la
pintura de la vida,
exigències
del cor.
Silencis
guardians,
controlen en
el full blanc del jo
sensacions
del cervell de color vermell.
Cor i ulls,
pinzells exigents,
copien la
cursa dels pensaments.
Desconcerta
la història humana.
Petits
descontrols,
gemecs de
moments perduts,
il·lusions
de voler ser més,
fugint.
Silencis,
dolors, exigències,
urgència de
no perdre el ser.
No podia
deixar de mirar-te,
vida que et
mous per ser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada