ELS TEUS ULL VETLLAVEN LA MEVA SON

                                                     Una dolça foscor

                                                     feia el somni més llaminer.

                                                     La lluna

                                                     entrava per una escletxa,

                                                     trucava a la porta de l’ànima

                                                     enviant-me un missatge de lluna plena.

                                                     Truc suau i encisador

                                                     respecta el somni,

                                                     no desvetlla l’ànima

                                                     i a cau d’orella li murmura:

                                                     Díga-li que l’estimes

                                                     al poema de la teva vida.

                                                     El seu nom,

                                                     gravat en el teu cor,

                                                     somriu amb la fragància d’una flor,

                                                     els seus llavis, font de petons,

                                                     xuclen paraules eenamordes.

                                                     Cada bes és un segell que rubrica

                                                     t’estimo

                                                     i dibuixa clavells a les galtes.

                                                    Navegant en el mar del somni

                                                    un vaixell de pescadors

                                                    canta a l’estrella del mar

                                                    l’himne escrit amb lletres del cor.

EL SILENCI D’UNA NIT DE SOMNIS

                                           Sóc feliç acaronat per la foscor mentre dormo,

                                           li dóno la benvinguda a la son,

                                          desitjo el somni que em despertarà a l’albada,

                                          el somni que em regala l’elixir per la lluita del nou dia.

                                          Gaudeixo quan la ment em regala idees que són font d’aigua de l’hort.

                                          La meva vida és l’hort on hi brillen les flors del meu jo.

                                          Le plantes són religió, política, cultura, treball i civisme.

                                          He tingut un somni que m’ha esglaiat.

                                          El meu enemic ha estroncat la meva font,

                                          un cruel ensurt m’ha desvetllat.

                                          M’aixeco, penso, parlo sol, camino, contemplo la llum,

                                          el nou dia em referma l’esperança, la fe i l’amor.

                                          Els somnis d’horrors són també despertadors de desitjos.

                                          Salto del llit,

                                          amb veu de l’ànima em dic avui serè més jo.

                                          El silenci d’una nit de somnis

                                          és  llibre d’història de la vida

                                          Llegir el llibre de la pròpia vida

                                          és font d’aigua que rega l’hort de pensaments, fets i sentiments.

                                          Un somni mentre dorms és lectura silenciosa del jo.

Niu d’art poètic amb la poesia dels escolars

Un del poetes escolars participants en el X Concurs de poesia escolar de Parets del Vallès ha escrit aquesta estrofa:”Encara a les nits compto estrelles / udolant a la lluna un futur incert./ Els poso el teu nom a cadascuna d’elles /i un cop més, l’alba em troba despert”. La poesia és més que un somni, és una realitat que té desperta la vivència humana. És precisament objectiu del Niu d’art Poètic d’esdevenir despertador de la capacitat poètica de les persones. Totes sense excepcions en el seu psiquè hi viuran la poesia, només cal despertar-se i convèncer-se de la seva veritat. Originàriament la poesia és vida. Els poetes de la paraula en fan poemes. I un dels poetes escolars ens diu al respecte: “El silenci és simple com ell mateix./ I antic com el no res del que va sortir./ El silenci és la mare de cada paraula que neix.” És curiós com els petits poetes sense història, encara, intueixen el perquè de la poesia. Senzillament la porten dins, la senten i la trameten. Alló que massa sovint les persones grans no sabem fer o no volem. La vocació poètica sempre vol ser més, és ambiciosa, enyora l’infinit com aquests versos d’un o una participant en el concurs d’enguany:” Sóc aigua./ Em pregunto si podria ser més acolorida. /Escolto els peixos nedar./ Veig les muntanyes, les platges i el desert. Vull tocar els núvols.” Francament en els poemes dels nens i nenes hi descobrim una verdadera filosofia de la ida que va, moltes vegades, més enllà dels millors pensadors. Els pensadors de la seva filosofia no té límits, com ho proclama aquesta estrofa:”Tinc la síndrome de Down / i si ser normal / és ser com vosaltres,/ ser normal, no em cal”. Una reflexió molt significativa per un món on la dignitat està en els títols honorífics i en la riquesa. Francament el món del pensament dels nens i nenes és un món més net i més humà que al marge de diferències com qualsevol humà pateix, s’hi troba aquella generositat bàsica de l’amor a l’altre pel sol efecte de ser persona. Un exemple ens el dóna aquesta estrofa d’un o una concursant:”Els meus ulls com una tormenta d’estiu, / els meus fulls encara mullats / et vull explicar que jo t’estimo / però, qui vol anar de segones mans”. Llegir els poemes de nens i nenes és un descobriment de valors que en la trajectòria vital, moltes vegades, hem perdut pel camí, egoïstes de la nostra supèrbia. Certament, la poesia fa la història i comença en la més tendra infància, nens i nenes que són persones i que massa vegades no escoltem, ni sabem estar a l’alçada quan ens plantegen problemes. Pensem que els seus problemes són petiteses quan les petiteses fan funcionar la història. La X Festa de la poesia escolar del Niu d’art poètic és una oportunitat per dialogar en família, obrir els cors entre petits i grans i trobar la manera de fer més humana la convivència. És un honor i un orgull per a mi haver estat jurat del Concurs de Poesia Escolar. Veritablement els alumnes continúen essent els meus millors Mestres. Amics i amigues de Parets, no us perdeu la festa. Als nens i nenes els hi agrada ser escoltats.

EL JARDÍ ENVEJAT

                                   No n’hi havia cap altre al seu entorn,

                                   les plantes i les flors es delien per mostrar llur bellesa,

                                   l’enveja vestida d’un suposat àngel

                                   hi calà foc.

                                   No es va cremar, només socarrimar,

                                   els àngels bons desafiant els perills i les mentides,

                                   apagaren el foc.

                                   La ràbia de l’àngel dolent es transformà en explosió
                                   volcànica,

                                   la seva lava no va fer mal,

                                   trobà les portes del jardí tancades amb la fe dels jardiners.

                                   Passaren hores i dies,

                                   la natura generosa regalà aigua regenedora,

                                   el vent, insectes i ocells

                                   injectaren vida a les plantes.

                                   Passada la tempesta i l’àngel dolent vençut,

                                  el jardí és el palau de la bona gent.

                                  Catalunya, el jardí que l’enveja no va poder destruir.

CATALUNYA, T’ESTIMO MARE

                                       La llengua catalana és la llet que he mamat dels teus pits,

                                      Catalunya,

                                      altres llengües són germanes i amigues,

                                      el meu amor de fill és el jo que tu has creat.

                                      La llengua catalana m’acompanya sempre,

                                      parlant altres llengües,

                                      la mare

                                      m’avisa si equivoco la traducció.

                                      No és possible parlar llengües germanes i amigues,

                                      amb parla imperfecta de la llengua de la mare.

                                      La música del català és un concert en el liceu del ser,

                                      el concert és sublim

                                      amb músiques del jo, del tu i de l’ell,

                                      amb músiques de nosaltres i vosaltres.

                                      És el concert que cada nit escolten les estrelles.

                                      Catalunya, la mare, m’asseu a la seva falda,

                                      em diu

                                      aplaudeix amb les estrelles les músiques del món,

                                      la nostra  i la de totes les germanes. 

                                     T’estimo , Catalunya,mare i li faig un petò.

Ulls d'infant

                                                                  Amb ulls d’infant

                                                                  l’avi enyorava l’amor de mare,

                                                                  la nit de Nadal.

                                                                  Somiant escoltava la veu d’un nou nat:

                                                                  sóc Jesùs, fill de Josep i Maria,

                                                                  nat a Betleem en una cova,

                                                                  l’amor que desitges i no trobes.

                                                                  Deixa’m entrar a la cova del teu cor,

                                                                  el nou amor de mare em farà feliç

                                                                  tots els Nadals.

ESPECTACLE DE POESIA I MÚSICA A TORELLÓ

Desde la més llunyana història la música i la poesia han creat un ambient d’humanisme. Recordem els Jocs Olímpics de l’Antiga Grècia. I aquesta tradició,els pobles de casa nostra la conserven viva a ple segle XXI. Els Rapsodes de la Vall del Ges amb un espactacle poètic musical, celebrat al Casal de Sant Feliu de Torelló, van allargar la mà a Maban col·laborant amb la 19ª Campanya solidària, aquest any per captar diners per un projecte de promoció de les dones refugiades perquè amb el seu treball tinguin possibilitats de millorar la seva injusta situació.

I un poemari dedicat a les dones de la Bíblia, SÓN ELLES, fou el text escollit per bastir l’espectacle. Amb una entrada que omplia gairebé la sala, els Rapsodes de la Vall  del Ges i i la jove violinista Mar Gómez, de l’Escola MusiArt, feren arribar els missatges dels poemes amb ofici i art que els assistents responien amb un silenci, digne del millor espectacle de la vida. En el Casal Cultural de Torelló es vivia la paraula i la música però sobre tot el missatge de les dues arts del so, com són la música i la paraula. L’ambient que es respirava anunciava el desig dels artistes i del públic, de que el missatge de la importància de la dona en la història esdevinguès una realitat a Maban. La presentació, que Jordi Dorca, pedagog i especialista en la llengüa, va fer del poeta, autor del llibre quins poemes es recitaven, en feia dels poemes i del seu autor una descripció d’un humanisme respectuós amb les diferències, cercant-ne el sentit, com a pas indispensable per assolir una convivència en pau.

El poemari, inspirat en la Bíblia, vol ser un homenatge a la dona i una visió del seu necessari protagonisme, partint de l’expressió del llibre del Gènesi que afirma la creació de la humanitat, formada per homes i dones. I esdevé una visió de futur de la història de la humanitat amb un protagonisme de la dona en la història, essent ella, amb Eva, que incia la vida temporal i la Verge Maria, la que obre la porta del pas del temps a l’eternitat. I en aquest procès, en la Bíblia hi descobrim actuacios de dones, en bé i en mal, que amb les seves accións fan pensar en la filosofia de la llibertat. I es posa en evidència que el cos i l’esperit dels humans, dones i homes, han de lliurar la batalla de l’amor. Els rapsodes de la Vall del Ges amb la seva lectura dels poemes, clara i expressiva, afegint-hi la bellesa de la seva creativitat, assoliren amb el silenci el millor aplaudiments. Moltes gràcies, Assumpta, rapsodes, violinista i amics i amigues de Torelló amb la vostra presència.