Niu d’art poètic amb la poesia dels escolars

Un del poetes escolars participants en el X Concurs de poesia escolar de Parets del Vallès ha escrit aquesta estrofa:”Encara a les nits compto estrelles / udolant a la lluna un futur incert./ Els poso el teu nom a cadascuna d’elles /i un cop més, l’alba em troba despert”. La poesia és més que un somni, és una realitat que té desperta la vivència humana. És precisament objectiu del Niu d’art Poètic d’esdevenir despertador de la capacitat poètica de les persones. Totes sense excepcions en el seu psiquè hi viuran la poesia, només cal despertar-se i convèncer-se de la seva veritat. Originàriament la poesia és vida. Els poetes de la paraula en fan poemes. I un dels poetes escolars ens diu al respecte: “El silenci és simple com ell mateix./ I antic com el no res del que va sortir./ El silenci és la mare de cada paraula que neix.” És curiós com els petits poetes sense història, encara, intueixen el perquè de la poesia. Senzillament la porten dins, la senten i la trameten. Alló que massa sovint les persones grans no sabem fer o no volem. La vocació poètica sempre vol ser més, és ambiciosa, enyora l’infinit com aquests versos d’un o una participant en el concurs d’enguany:” Sóc aigua./ Em pregunto si podria ser més acolorida. /Escolto els peixos nedar./ Veig les muntanyes, les platges i el desert. Vull tocar els núvols.” Francament en els poemes dels nens i nenes hi descobrim una verdadera filosofia de la ida que va, moltes vegades, més enllà dels millors pensadors. Els pensadors de la seva filosofia no té límits, com ho proclama aquesta estrofa:”Tinc la síndrome de Down / i si ser normal / és ser com vosaltres,/ ser normal, no em cal”. Una reflexió molt significativa per un món on la dignitat està en els títols honorífics i en la riquesa. Francament el món del pensament dels nens i nenes és un món més net i més humà que al marge de diferències com qualsevol humà pateix, s’hi troba aquella generositat bàsica de l’amor a l’altre pel sol efecte de ser persona. Un exemple ens el dóna aquesta estrofa d’un o una concursant:”Els meus ulls com una tormenta d’estiu, / els meus fulls encara mullats / et vull explicar que jo t’estimo / però, qui vol anar de segones mans”. Llegir els poemes de nens i nenes és un descobriment de valors que en la trajectòria vital, moltes vegades, hem perdut pel camí, egoïstes de la nostra supèrbia. Certament, la poesia fa la història i comença en la més tendra infància, nens i nenes que són persones i que massa vegades no escoltem, ni sabem estar a l’alçada quan ens plantegen problemes. Pensem que els seus problemes són petiteses quan les petiteses fan funcionar la història. La X Festa de la poesia escolar del Niu d’art poètic és una oportunitat per dialogar en família, obrir els cors entre petits i grans i trobar la manera de fer més humana la convivència. És un honor i un orgull per a mi haver estat jurat del Concurs de Poesia Escolar. Veritablement els alumnes continúen essent els meus millors Mestres. Amics i amigues de Parets, no us perdeu la festa. Als nens i nenes els hi agrada ser escoltats.