Les ones del mar escampen silencis profètics,
els peixos
acompanyen la barca besant l’estela blanca.
El fons
marí medita i sospira,
no enten la
música de la barca.
Cap el tard
el sol s’acomiada a ponent,
la lluna,
pensativa, invita els mariners a meditar.
Tranquils,
no juguen a cartes,
la barca
serena no vol remors del motor,
demana als
mariners avançar remant.
No ho diu
amb paraules, desvetlla el desig,
els marins
entenen el llenguatge de la nau,
la nau vol
arribar a port a celebrar la llibertat.
En el
campanar del poble oneja la bandera,
les campanes
repiquen a glòria.
Lentament
entra a port,
escolta els
sons de les campanes i les cançons de la gent,
la barca
s’atura,
els mariners
dempeus criden al·leluia, al·leluia.
La barca amb
el seu silenci ha estat profeta,
navegant amb
suaus moviments sobre les ones escrivia
Catalunya és
independent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada